M'importa un comino

Ja fa cinquanta anys que va neixer “El CRACK DEL VINT - NOU” (d’agost).
Sense dubte som un crack. S’ha de reconeixer que el meu neixement va resultar un crack familiar.
A Sant Alonso no hi havia quarto per jo, per això vaig acostumar-me a dormir amb sa mamà fins que varem ser cinc dins aquell xibiu.
A ma mare (Uhmm! Aquesta tarta de xocolata i galletes amb gust a “comino”), als meus germans que tant m’han hagut d’aguantar i, d’ençà de fa de vint anys, a sa meva dona que no els ha viscut tots aquests 50 però què lo viscut ha estat llarg i ample, a na Margalida i en Pep Lluis.
Un record per mon pare, de qui vaig heredar nom i caràcter; i per en Paco artìfex d’un mon fantàstic i enlluernador.
A tots Gràcies!

Leer más...