El record bé a D. Toni rebent garrotades (sablazos que en diriem ara) dels seus nets grans mentres cagava.
Ell cagava duros pels seus estimats. Donya Antònia - estalviadora com a bona madona de possessió - just qualque cèntim pels desheretats de la terra.
Tres setmanes més tard era el vertader “Dia Gran” a Son Matet, era Sant Antoni. Nadal era sa festa des cabrum i tothom hi estava convidat ,emperò per Sant Antòni només es donava dinar als pocs tocats pel gaiato beneït del Sant ermità i aquell dia s’estalviaven haver de empassar-se ves a saber què del menjador de l’escola.
Per qualque cosa uns nomien Toni/Antònia i els altres erem “mediopensionistas”.
I és que Sant Antoni tenia, i encara té, categoria.
Es varen morir els abuelos - Antoni 1967 i Francisco 1975 - i varen arribar la democràcia i en Ramon Aguiló.
I clar, Palma, que mai havia tengut res semblant a un patró, es va trobar en l’imperiosa necessitat de celebrar qualque cosa com, de sempre, feien a la Part Forana.
Sant Sebastià va ser el Sant triat per fer paperillo. Realment ja ho era patró però per tota feina només n’exposaven un quadre damunt el banc de Cort i els municipals es mudaven per fer planta. Els nins a escola que tampoc n’hi havia per tant.
- Què surtin les colles dimoniones i preparau el caliu!
- Senyor Batlle..., això és Sant Sebastià. No el temptaren els dimonis.
- Qui putes ho sap això?
Els Ciutadans feia anys que no mataven porc ni tocaven ses xirimies. Solució: farem una revetlla - digues berbena-.
- Què venguin els més reputats cantants de Ciutat!
- No en tenim, tans sols coneixem en Tomeu Penya i és de Vilafranca. A més aquí el que hi ha són molts “peninsulares” i bastants de “Punkies”
-Idó convidau n’Alaska i Los Chunguitos!
Amb això estaven quan foten defora n’Aguiló - tan de Cort com del Partit - i arriba en Fajeda (de Lleida ell) amb en Rodriguez (de la colla dels valencians)
- Juan, banda de música y fuegos en el puerto, ¿qué no has estado en Valencia?
- M’agrada. Tothom a sa murada!, ens hem de piromusicalitzar, com més renou manco ens entendrem.
No hi ha temps que no torn, aquesta vegada reencarnat en n’Eberhart.
- Massa foraster tot això, el model ha de ser “la patum” . Com a Berga hem de fer un correfoc que cremi la Seu. Dit i fet.
Amb totes aquestes arribam a ahir. A la plaça Major n’Aina pega foc als tions i alçam un bon castell humà , que per qualque cosa es tradició molt tarragonina.
Biel, vist lo vist què en tens en contra del “Caga tió”?-
20 ene 2011
Sant Sebastià, Sant mossó.
15 ene 2011
Un nou llibre (Septimus)
es una pena ya que no l´escrit yo pero el trobo mes divertit que es que yo escribia
en
14:48
1 comentarios
Etiquetas:
SEPTIMUS
9 ene 2011
Cagationada familiar a Son Matet
L’altre diassa vaig preparar un llarg escrit en el qual explicava les festes de Nadal a ca els nostres padrins de Son Matet. Ja estava acabat quan na Maria me va venir a cercar per anar a fer unes compres i en tornar vaig trobar l’ordenador apagat, fred, com a mort. Després de restaurar tot el sistema des de una copia de seguretat vaig comprovar amb horror que de lo escrit no quedava res. (Tal vegada els nostres ancestres em varen castigar per contar uns del secrets familiars destinats a perdre-se a la nit dels temps, però jo tir endavant la idea de contar-lo i torn a començar).
Feis bondeta, fins aviat.
en
7:25
2
comentarios
Etiquetas:
Nadal,
Son Matet
8 ene 2011
El caga tió de Son Matet
Leer más...
27 dic 2010
Un any mes tard. Crónica de Nadal
27 de desembre de 2010
Fa un any i busques que varem iniciar aquest blog per veure com anava això de la miqueta de càncer. Ha passat l’any i ha estat dur però ha anat bé. Jo crec que per mi, en contes del que caldria esperar, no ha estat un mal any. No m’he trobat amenaçada per la mort i en canvi m’he trobat recolzada per l’amor i en definitiva ha estat més el que suma que el que he resta. Crec que ha estat un bon any.
I ha arribat un altre Nadal. No va ser fins que ja acabava la festa de Son Drago que me’n vaig recordar de que el meu telèfon nou, un magnific Nokia N8 que me te flipada, feia uns videos de alta definició ben guapos. Encara vaig tenir temps de fer-ne dos, bastant xerecons, però tenen la seva gracia.
Aquí en Pep Nostro vol ressuscitar antigues tradicions i no troba l’aquiescència de la major part dels concurrents. He de dir que crec que de fet la seva iniciativa va ser un petit fracàs a jutjar per la quantitat de acaramel•los que varen quedar per entarra que jo i tot en vaig poder firar més d’un.
A aquest altre, el vell avi Don Antoni al cel cia va presidir la cantata del quatre gorans. Mireu que tenia l’orella ben atenta i un geste ben geniut. Segur que mentre va romandre perdut per les golfes de algun antic edifici ruïnós del que fou Ca’n Buades,no va pensar mai que algún Nadal del segle XXI acabaria presidint la festa a Son Drago des de l’amorós cadafal que algú li va preparar i escoltant cridar a aquets quatre gorans.
Ja em sap greu que a Son Drago només en vaig fer aquests dos, per que els petits varen fer unes cantates precioses. L’endemà a can Feliu de Porreres en vaig fer un bon recull que desprès vaig pujar a youtube per incorporar-los a “El parto de los montes”, a veure si així el reviscolem. Volia posar-los aquí per ordre pero se m’han descarebutat del tot i ara m’he de fiar de la meva memòria i del que es mes raonable pensar, el primer, suposo, es el de la beneïda de la taula que i la semblança dels avis de la festa...
El que ve ara es un vídeo d’ambient al qual na Maria d’en Biel i un nin que nom Jose i que es fill de la cosina Mª José es varen posar a festejar i cantaren tant que no me puc creure allò que el dia anterior havía dit la nina de que tenia vergonya...
Desprès els homenots de la familia...
I a la fi, quan ja tothom se’n anava, en Lluis Piña i en Miquel Feliu, per tal de sortir a Youtube, varen perdre la vergonya y varen fer una cantata ben guapa.
en
15:30
9
comentarios
Etiquetas:
Ca'n Feliu de Porreres,
Nadal,
Son Drago
19 oct 2010
L'any mundial del càncer de mama
Escolt per sa radio que avui és el "Dia mundial del càncer de mama".
N'hi ha que, realment, estan passant "L'any mundial del càncer de mama".
Aquest és un missatge de recolzament i estimació.