Sense títol concret

Entre manca de temps i un poc de versa fins avui no m’havia submergit en el blog.
Francament m’he perdut.
Ascensors que pugen i baixen; Temes i proves, proves de temes i temes de prova; Familiars / acompanyants que no s’acompanyen de cap escrit; Bicicletes rompudes que refan el recorregut fet un mes enrere convertint-se en “absurd impertinent” ...
Ja ho diu en Lluis: “Me pensaba que todo esto era algo serio...”; però, maldament aquest caos, a mi m’agrada.
Una petita consideració. Jo els comentaris procuraria circumscriure’ls al tema comentat, seria molt més senzill seguir-los. Per altres qüestions aniria pujant temes nous.
Capítol apart els Anònims. Jo no n’he llegit cap que sigui ofensiu o que vulgui donar lliçons, en tot cas animen a fer un petit esforç. A més n’hi ha de bastant ocurrents, comparant els gitanos de Múrcia amb la nostra Paca.
Premissa: Els anònims ho són precisament per no dur firma.
Per acabar, dos petits detalls.

Delibes. Jo vaig passar molt de gust de jove. A més dels clàssics de tota la vida vos recoman “Las guerras de nuestros antepasados” i “Viejas historias de Castilla la Vieja”.

Març. Enguany no ha fet honor al Duc de Berry. Els bous no llauren, deu ser que n’Antonia dormia. Convé que t’hi posis.
Salut.

Leer más...

Ara m'agrada

Ja era hora. Fa dies que vaig derrera d'entrar en aquest blog i no hi havia manera.


En Lluis Blanes, que res no sap, va voler explicar-m'ho però la visió d'en Fito el tenia transtornat.


Més tard vaig telefonar a sa "blogger master", un poc preocupat per la nit "wine amb roses" que havia passat (ella), i va obrir-me camí.


He pogut comprobar que això dels blogs té com a condició indispensable ser actiu i mitjanament constant, seguir-ho; no és indispensable ser massa ocurrent, basta anar abocant-hi pensaments.


Jo procuraré fer-ho. De moment això tan sols és una prova.

Leer más...