Quan feia de pastor anava acompanyat d'en Roman o na Fina, que vetlaven sa guarda mentre ell s'ajeia damunt un sofà vell que tenia davall una figuera i dormia tota sa nit.
Era un homo panxarrut, en Serol, baix, com senyat de pigota o pentura domés era de pell ruada i cremada pel sol, amb una bona nàpia.
Feina en feia poca però de caçar en sabia més que ningú. D'ell vaig aprendre què era un claper i com parar una sendera per furar-lo, que lladrar i glapir no és lo mateix o què si un ca se compixa quan el renyes el pots matar perquè no serveix per res.
Amb un gaiato (regal del tio Joan Feliu), sa taleca, en Montes i na Fletxa varem conèixer cada racó de Son Drago, cada carrerany de conill, cada cau i cada mata.
Quan se'n va anar, del disgust que vaig tenir, vaig estar una partida de setmanes sense tornar a Son Drago.
Es Padí Andreu (Que no té res a veure amb en "Serol")
Amb en Sebastià Roig (Mut / Cavaller) tot va millorar i aviat es Serol va ser història passada, però aquelles passejades d'horabaixa d'estiu per sa pleta i els encalços de na Marquesa... allò no ho he tornat a veure.
Es papà era un incondicional de caçar amb cans.
En Pep Serol tenia un germà que nomia Rafel. En Rafel va fer devers set anys de servei militar i va jurar bandera tres vegades; una durant sa monarquia d'Alfons XIII, una altra quan va entrar sa República (1931) i per darrera vegada quan va triomfar "s'alzamiento" i el varen tornar a mobilitzar.
Es padrí Andreu devia tenir poc més o manco s'edat de'n Serol però va escapar-se pels pèls de "servir a la patria" durant tants d'anys perquè el 31 ja s'havia llicenciat i el 36 ja era casat.
Aquesta carta que li enviaren els seus amics Biel i Jaume és molt mala de llegir, un repte criptogràfic.
(picau-hi damunt i les llegireu millor)
De què parla sa carta?, de anar a pescar i a caçar però també de festes, balls i sales (paraula en desús que significa gran convit). En definitiva de coses d'amics de bauxa.
També adverteix de la evidència immemorial de què si te'n vas a sa "guerra" ve un amic i et pren s'al·lota.
Per cert, i tu "ja a muertos muchos moros?".
2 comentarios:
Un dels meus primers records de Son Drago era, quan de bona matinada, anavem amb l'Amo En Pep Serol a treure ses ovelles dets estadors (vells). Era una cridadissa de 2beeeeees", crits onomatopèyics des pastor, corregudes de sa cussa (per cert, quin respecte mos produien es cans de pastor den Pep Serol). Record perfectament es geiato que mos va regalar el Tio Juan...
Dius que l'amo en Pep Serol era un vago. Tal vegada era que per ell es conceptes de productivitat i temps eren molt relatius. Era, senzillament, un homo que no frissava.
Ahir vaig llegir un article del Pare Novella -rector de Sant Felip-, que reflexa perfectament es meu pensament de sa crisi qque esteim visquent. He provat de fer un "copiar-pegar", però no em va bé.
Bueno, si mirau s'hemeroteca des Diari de Mallorca, dia 24 de maig, a la secció de Opinio està publicat. Simplement, ve a dir que es canvis produits els anys seixanta han duit coses bones, però també han canviat una forma secular de entendre sa vida, i que això mos comença a passar factura. jo ho cre "firmemente", com diria mumare.
"Si a y cual cuna de guapa mandalome por mi cuando vengas" Y lueggo disen que son unos masclistas lotsmoros.
Publicar un comentario
Escribe tu comentario