El horizonte está despejado

Com esperava, per esperar que no quedi, ahir la oncòloga em va confirmar que no queden traces de tumor ni cèl•lules canceroses en l'anàlisi anatomopatològic de les meves liquidades mames (no dic mametes perquè aixó es cosa de ninetes i les meves no ho eren).
Això significa que a dia d'avui estic virtualment curada. Ja se sap que parlant de càncer tot és “a dia d'avui” i el demà es sempre un poc incert, però ben mirat, mentres tornam grans i se van acumulant els problemes i l'obligació de resoldre'ls, què hi ha que ho sigui?

Me diu la oncòloga que obligadament he de acabar el tractament (radioteràpia i hormonoterapia), per un moment vaig pensar que a lo millor me salvaria de aquest darrer tràngol, però no ha estat així, es igual, ja queda poc. També he de recuperar-me d'un rosari de ruïnes i decadències que s'han anat produint pel camí, però ja em recuperaré, crec que a final de estiu estaré estupenda. No me volen donar l’alta medica encara, me diu el metge que no frisi, que tan mateix no aguantaré la jornada completa, però ja tenc ganes de tornar a la feina.

Avui he de anar a la consulta de l'equip que em va diagnosticar i operar (ginecòlegs, mastòlegs i cirurgians), que són els que han de fer el seguiment de la meva recuperació des d'ara fins que me donin l’alta definitiva, però avui està convocada la vaga general del sector públic i es casi segur que les consultes externes de l'hospital estaran aturades, de fet no me contesten al telèfon. Serà per tant el segon aplaçament de la visita. Afortunadament ara, confirmat el millor del pronòstics possible, ja estic tranquil•la, ja m’és igual.

Probablement aquí s’acaba la constància escrita de la meva miqueta de càncer. Enrere queda l’esgotament extrem, pneumònies, coma, uci, operació i demés ensurts i. Endavant, “el horizonte está despejado”.

Gracies a tots per el vostro carinyo i companyia.