~ El parto de los montes: una miqueta de càncer
Mostrando entradas con la etiqueta una miqueta de càncer. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta una miqueta de càncer. Mostrar todas las entradas

8 jun 2010

El horizonte está despejado

Com esperava, per esperar que no quedi, ahir la oncòloga em va confirmar que no queden traces de tumor ni cèl•lules canceroses en l'anàlisi anatomopatològic de les meves liquidades mames (no dic mametes perquè aixó es cosa de ninetes i les meves no ho eren).
Això significa que a dia d'avui estic virtualment curada. Ja se sap que parlant de càncer tot és “a dia d'avui” i el demà es sempre un poc incert, però ben mirat, mentres tornam grans i se van acumulant els problemes i l'obligació de resoldre'ls, què hi ha que ho sigui?

Me diu la oncòloga que obligadament he de acabar el tractament (radioteràpia i hormonoterapia), per un moment vaig pensar que a lo millor me salvaria de aquest darrer tràngol, però no ha estat així, es igual, ja queda poc. També he de recuperar-me d'un rosari de ruïnes i decadències que s'han anat produint pel camí, però ja em recuperaré, crec que a final de estiu estaré estupenda. No me volen donar l’alta medica encara, me diu el metge que no frisi, que tan mateix no aguantaré la jornada completa, però ja tenc ganes de tornar a la feina.

Avui he de anar a la consulta de l'equip que em va diagnosticar i operar (ginecòlegs, mastòlegs i cirurgians), que són els que han de fer el seguiment de la meva recuperació des d'ara fins que me donin l’alta definitiva, però avui està convocada la vaga general del sector públic i es casi segur que les consultes externes de l'hospital estaran aturades, de fet no me contesten al telèfon. Serà per tant el segon aplaçament de la visita. Afortunadament ara, confirmat el millor del pronòstics possible, ja estic tranquil•la, ja m’és igual.

Probablement aquí s’acaba la constància escrita de la meva miqueta de càncer. Enrere queda l’esgotament extrem, pneumònies, coma, uci, operació i demés ensurts i. Endavant, “el horizonte está despejado”.

Gracies a tots per el vostro carinyo i companyia.

Leer más...

25 may 2010

Bones noticies

Tenia hora per anar avui al metge, als cirurgians que me varen operar. Se suposava que me donarien els resultats dels anàlisis que han fet a tot lo que varen arrambar a la operació. Però no. M’han telefonat per dir-me que anul•laven la cita perquè no tenien els resultats de la anatomia patològica i m’han tornat citar per d’aquí a dues setmanes.


Mentre tant, en Pep Juan, un amic que es l’anatomopatoleg de l’hospital de Inca i alhora amic de l’equip de analistes de Son Dureta, ha contactat amb na Maria germana i l’hi ha dit que ja tenien els resultats dels anàlisis i que eren immillorables. Tot estava net i no quedaven restes de formacions tumorals ni cèl•lules canceroses. Jo som molt prudent i no vull cantar victòria abans de que els meus metges analitzin la situació, ho confirmin tot i decideixin el que hem de fer de ara endavant, però el que es cert es que la situació sembla ser la mes bona de totes les que quan me varen diagnosticar varen dir que podíem esperar. I vos record que el millor pronòstic possible era “curación total”. Jo estic bastant animada, encara no ha acabat tot però ja queda poc.

Leer más...

8 may 2010

Més sobra una miqueta de canser

Un’altra versió de una miqueta de càncer
He estado leyendo algunas de las entradas del parto pensando encontrar alguna referencia a la “miqueta de cáncer” que sigue al título del bkoc. Posiblemente se me haya pasado pero, por si no hubierais comentado con anterioridad la frasecita yo os contaré la primera vez que la escuché.
Estàvem seguts a taula en es menjador de Porreras, encara no havíem fet es menjador nou, com casi sempre érem molts asseguts a taula, començàvem a dinar i na Margalida Mulina estava per dins sa cuina supos que preparant qualque cossa per servir-nos. Sense dir AVE MARIA puríssima,entrà manades desfetes i amb sa cara enrabiada, sa dona den Sebastià Pelleter, es picapedrer, germana de N’Aïna, sense dir paraula i corregent mes que caminant arribà a sa porta des menjador i de cop y volta amb veu bastant alterada diu:
-¡Has Xerrat!.
Tots quants érem dinant aixecarem es cap des plat sense saber que pesava i un poc acoquinats, no mos podíem imaginar a que venia aquella sortida de botador. Na Mulina guaità per sa porteta que dona a s’ escurador i aquella, cridant molt mes fort i amb es ulls que casi li sortien torna dir;
-¡¡Has Xerrat!!
A na Mulina cassi li va caure sa palangana de ses croquetes, que en aquell moment duia a sa taula i diu:
-¿Jo?
-Si, tu has xerrat
-¿I ara que dius? Jo no he dit res
-Has xerrat, has xerrat i has xerrat, has xerrat de sa padrina
-Pesnse-tó, jo era a ca sa meua filla, a porto Colom, i va venir na Colava a veurer-nos i me va demanar si i havia res de nou pes poble i jo li vaig dir que no, que borno, que avia sentit a dir que se vostra padrina tenia una miqueta de càncer.
No ni va haver cap des comensals que no esclafis a riure, degué esser tan vergonyosa sa situació que aquella pobre dona tan enfadada voltà en coa i sense dir a-diós sen va anar tan aviat com havia vingut. Na Mulina, que no sen podia anar, insistí diguent es vera jo no vaig dir mes que això
Estic segur que a qualsevol de ca nostra li parlen de una miqueta de càncer i encara sen recorden de sa situació esclafeixen i riuen com aquell día

Leer más...

30 abr 2010

Morfina

Ja m’han operat. Estic desperta i bé (m’han ficat dos xutes de morfina), però tenc set, no me donen aigo.  Ha dit el cirurgià que les mames damunt el plat no semblaven gaire malament. Es a dir: no se veu res dolent a simple vista, fins d’aquí a tres setmanes no tindrem els resultats de la anatomia patològica, així que tampoc no sabrem com queda de bé tot això. Encara que estic bé, tot estira i esc riure no es massa còmode, ja seguiré mes tard.  

Leer más...

19 abr 2010

Operació

Avui dematí m’han telefonat de Son Dureta per confirmar la data de operació que serà  el 30 de Abril.

Desprès, com que me tocava la tanda de hormona setmanal, l’únic medicament pel càncer que no m’han llevat , he anat al "Hospital de dia" i he xerrat amb la meva oncòloga. Ella pensa que estic molt millor per que me operin que per aguantar ni una sola tanda més de quimioteràpia  i que en la data prevista de la intervenció estaré estupendament i no hi ha raons per pensar que tendre cap problema. Tan mateix, dia 26 me torna tocar l’hormona i ella me tornarà veure per assegurar-se de que tot evoluciona de la millor manera possible. Després, el día 29, ingressaré i el 30 m’operaran.

Demà he de tornar a Son Dureta, però al gabinet de mama, per firmar el consentiment informat de l’operació.

A mesura que va passant el temps des de la darrera sessió de quimio que me varen fer, estic molt millor, vaig recuperant la força i llevat que encara me cans bastant he recuperat tota la meva autonomia. Edemes, me surten els cabells, crec que ja tenc una pelusseta de al menys dos mil·límetres, però no arribo a saber de quin color surten.

Bé, com sempre, ja vos contaré mes coses quan les sàpiga.

Leer más...

9 abr 2010

Oncòlegs, cirurgians i anestesistes

M’han donat permís de cap de setmana i fa un poc que he arribat a casa. El dilluns a les 08:30 he de tornar a l’hospital no sé bé per què fer. Segons els oncòlegs es impossible que jo pugui aguantar un altre sessió de quimioteràpia i encara que no es el moment idoni per  operar-me, els cirurgians i anestesistes opinen que sí o sí: m’han de operar lo antes possible. Pensen que en uns deus dies més o menys estaré en condicions de ser operada. Lo que no sé es perquè he de tornar allà el dilluns, però esper que no me facin estar allà deu dies: l’hospital me deprimeix moltíssim però tan aviat arribo a ca  meva ja torn estar tan animada i contenta com antes.  

Recomanacions: anar molt alerta en tot el que faci i amb les visites .Res de multituds o adults una mica malalts, res de nins petits encara que estiguin bons. No me puc constipar gens ni mica ni tan sols de al·lèrgia,  ja que si tenc moc o tossina no me podran operar i es molt important que m’operin lo antes possible.
Ja vos contaré com evoluciona tot.

Leer más...

6 abr 2010

No mes quimioteràpia

Me diu l’oncòloga que no me pot fer mes quimioteràpia i que me deriva a cirurgia perquè valorin la possibilitat de operar-me ja. Avui no m’ha donat l’alta, segurament la me donarà demà, però en ves de anar-me’n a ca meva m’envia a l’hospital infantil, al gabinet de cirurgia de mama, perquè me facin les proves del pre-operatori. Suposo, idò, que encara estaré ingressada tres o quatre dies més. No sé després quant de temps tardaran en operar-me, però jo crec que faran via perquè sense tenir acabat el tractament de quimioteràpia la cosa es fa un poc urgent.


Demà sabré mes coses, ja vos mantindré informats.

Leer más...

1 abr 2010

Una mica més

Es clar que no aguant bé la quimioterapia. Deu dies després de cada sessió me baixen de cop les defenses i estic exposada a infeccions greus. Ahir vaig tenir algunes dècimes de febre i avui dematí n’he tingut mes molta, he vengut a urgències a l’hospital i en vista del perill que corria no m’han deixat tornar a casa i m’han tornat a ingressar. Sembla que tenc un principi de pneumònia. Una gaita, però mes val prevenir que curar. Ara me posen la medicació per via endovenosa i encara que el que tenc podria ser el mateix que vaig tenir fa un mes, el fet de dur una bona cobertura antibiòtica desde tan prest ho fa molt menos perillós.


Bé, ja vos aniré contant les meves experiències amb la miqueta de càncer que m’ha tocat patir.

Leer más...

22 mar 2010

Nova tanda de quimioterapia

Avui he tornat a Son Dureta per anar a la consulta de la oncòloga. Hem comentat el que ha passat i li he dit que me preocupa que un altre col•lapse del sistema immunològic em torni deixar al peu dels cavalls. M’ha dit que no se poden descartar infeccions però no tan greus perquè estaríem preparats per reaccionar mes d’hora. Tan mateix avui els anàlisis estaven perfectes, així que m’ha fet un altre tanda de quimioteràpia si bé en ves de tres citostàtics només me’n han posat dos perquè no sigui tan forta i no me deixi tan tirada. Esper que vagi bé.


També m’ha dit que en cas de que no pugues aguantar la quimioteràpia i com que fins ara els efectes han estat òptims, el meu càncer ja es operable, així que podríem anar directament a solucionar-lo amb cirurgia. Això es molt important ja que la curació passa per poder operar i la quimio està encaminada només a aconseguir fer del meu un càncer operable. El fet de que ja ho sigui es molt important. Malgrat tot el millor moment per operar es quan estigui acabat el protocol de la quimioterapia, aixi que intentarem acabar-lo.

Altre qüestió: li dic que a més de la torpeça física tenc problemes intel•lectuals, no tenc ganes de pensar, me costa molt llegir, escriure i concentrar-me. Me pareix que estic tan mermada mentalment com ho estic físicament... Ni tan sols m’interessa la política!!! Pot ser que estigui tornant beneita? Me diu que sí, que es possible perquè es un efecte secundari de la medicació la dificultat per concentrar-me, però que es reversible, que no me preocupi, que recuperaré la capacitat de pensar, llegir, escriure, discutir, barallar-me i disfrutar de fer-ho.

En resum: per una temporada m’heu de aguantar mig paraliticada i un poc beneita, mala sort, però tornaré a puesto, a donar canya i a fer hora per llego.

Aquesta es la de avui, ja vos aniré contat novetats. De moment creueu els dits perquè cap altre maleït virus oportunista s’enredi en el meu camí.

Leer más...

18 mar 2010

Mi casita de la pradera

Ja som a casa. Vaig arribar ahir i en enrtrar a casa me vaiug emocionar. Tot va anar beníssim si bé el vespre estava tan cansada que no estava mols segura de haver pres la millor decisió en demanar un alta tan precipitada. Però he dormit beníssim avui dematí estic tan bé i tan animada que ja m’he preparat el berenar jo mateixa. Estic guanyant mobilitat molt aviat, m’he proposat poder sortir al carrer encara que només siguin 5 minuts el dissabte i un poquet mes el diumenge. El dilluns he de tornar a la consulta del oncòleg a Son Dureta, així que abans ja he de caminar amb certa soltura.


Miraré també si puc tornar a aquesta pàgina la aparença que tenia abans de que m’ingressessin, perquè la heu deixada ben descol•locada i els colors son ferestos.

Per cert, els cussonets den Pep Lluis son guapíssims, es ben cert que semblen un poc a na Cati encara que mes morenets, com en Pep Nostro. Enhorabona.

Bé, s’ha acabat la pau: a la guerra i anem per feina. Molt contenta de retrobarvos a tots.

Leer más...

25 feb 2010

Agotament extrem

A la fi, lo del esgotament extrem se va arribar a fer realitat. No vos podeu imaginar que es això de esgotament extrem. Es senzillament horrible. No se passa descansant perquè lo que cansa es la químic, es un enverinament i només desapareix quan el verí s’elimina. I Ara, poc a poc, va passant, avui ja no tenc febre i ja no me trobo semi-comatosa, com aquets dies passats. Ara, idò, venen els dies bons i en teoria la propera setmana estaré com una rosa. Ja ho veurem.

Leer más...

19 feb 2010

Nou tractament

Dimarts passat me varen canviar el tractament de la quimioteràpia.


El de ara es molt mes fort i només me posen un principi actiu a la setmana i els altres tres un cop cada 21 deies. En total ha de durar 12 setmanes, con l’anterior. En principi es molt mes agressiu i dona efectes secundaries molt mes durs. Se suposa que els tres primers dies son de nàusees i vòmits, després en venen tres o quatre mes de esgotament extrem. A la segona setmana me vaig recuperant i a la tercera estic perfectament.

Idò bé, pel moment de lo dit res.

No he tingut ni una nàusea, estic bastant cansada, això sí, però no arriba a esgotament extrem ni si fa a prop, es un cansament del que se descansa tan aviat arribes a casa i te seus a reposar. A més, per ara dormo mes bé amb aquest tractament que amb l’anterior.

L’horitzó està “despejado”.

Leer más...

9 feb 2010

Hoy, EPO

“Poiesis” es palabra griega que designa la idea de creación. Está en el origen, por ejemplo, de la palabra poesía.


Eritro proviene también del griego "erythrós", y significa rojo. Por eso decimos que la gente que tiene mucha tendencia a ruborizarse padece eritrosis.

-¿¿¿Eso decimos???

¡Sí! Sí, claro. ¿No estais hartos de escuchar cosas como “fíjate esa chica, pobre, tan mona, pero, ¡qué eritrosa es!” o “ Fulanito tiene una eritrofobia espantosa, no sale de casa de puro temor que tiene a ruborizarse”, o “me dio tanto coraje que de pronto tuve un subidón de eritropsia y lo vi todo rojo. Por eso le maté, ¡puñeta!” (Nótese que en esta última expresión el ‘puñeta’ marca la diferencia entre el mal y el peor: Si el tipo que te dice eso no dice puñeta o cáspita o jopelines o algo así es que es un mal bicho muy matador).

Pues bueno, a lo que iba, que hay unas células que son hematopoyéticas, es decir, creadoras de sangre. Se ve que a mí me quedan pocas, así que casi no fabrico sangre y por ende tengo pocos glóbulos rojos. Mi oncóloga ha juzgado que puesto que tengo una anemia importante con valores de hemoglobina (que son los globines de la hemo, que es la sangre, no los EMO de Luís) que apenas llegan a ocho no sé qué respecto a no sé cuánto, (pero no son EMOS bajo el barómetro de la Plaza de España), es conveniente hacerme un tratamiento que consiste en una inyección semanal de eritropoyetina: sustancia que estimula la creación de glóbulos rojos y que recibe vulgarmente el nombre de EPO, que es lo que los dEPOrtistas utilizan para doparse.

A este paso estaré en Julio preparada para seguir a la serpiente multicolor y me propongo subir por lo menos una vez el Tourmalet de verdad. Creo que Pep Lluis petit sería un magnífico acompañante dadas las circunstancias. Ya os iré contando.

Leer más...

27 ene 2010

Berberechos

Amigos queridos, creo que desde los tiempos en que Xisco vivía y atendía generosamente a ciertas cotas del bienestar familiar, no había vuelto a abrir una lata de berberechos, aliñarla con sal, limón y pimienta y comérmela felizmente a cucharadas.

Esto acabo de hacer atendiendo a la sugerencia de mi muy querida amiga Asun, que me recogió ayer del hospital después de la quimio. Cuando le conté que mi miqueta de cáncer evoluciona mal para la miqueta y bien para mí y que aunque estaba bien defensas tenía una acusada anemia, dijo solamente: berberechos.

Y ni corta ni perezosa esta mañana he ido a comprarme varias latas. Estoy disfrutando de lo lindo a pesar de que el sabor está mediatizado por la medicación pues es un poco metálico.

Y aquí dejo este apunte para que lo sepáis y así conste.


NOTA: Com sabeu, jo escric ccatalà com el que millor ho faci de tots voltros. Pero alguns amics meus forasters dels de debò, vaja, peninsulars o americans i ni idea de català, guaiten per aquí i segueixen les evolucions de la meva salut. No escriven mai perquè pensen que aquest es un bloc estrictament familiar, però ja que ens llegeixen, vull que sàpiguen lo bons que son el ‘berberetxos’ per les anèmies produïdes a les miquetes de càncer. A més a més, jo ja tenc moltísimes de notes escrites en castellà que son tan bones que hauré de anar posant aquí perquè no les vos podeu perdre. Ja ho dic, son boníssimes. Tot arribarà.

Leer más...

23 dic 2009

Diario de un proyecto novedoso

Quimio, 4ª sessió.
Dimarts 22 de desembre del 2009.

Es ben llarga i avorrida una sessió sencera de quimio. Vaig arribar poc després de les 08:30, me va acompanyar fins a Son Dureta na Loreto. Tot d’una me van treure sang per l’analítica de control. Devers les deu y mitja me digueren que podien fer-me la quimioteràpia y que enviaven la ordre a farmàcia. Faltava un quart per les dotze quan ja vaig entrar al box y varen començar la “infusió” que sol durà en total una mica mes de dues hores y mitja. Primer me posen un producte que son anticossos hormonals, desprès antihistamínic, protector estomacal i cortisona, després la quimioteràpia pròpiament dita, i per acabar un suero (es diu sèrum) neutre per acabar de netejar la vena.

Bé idó...

Tot aixo fa que surti de la sessió amb un ‘colocón’ considerable. Tal ment vaig com amb una espècie de jet lag brutal y a la vegada amb una gatera bastant xisposa, però no tenc gens de malestar, nomes falta de coordinació, una certa torpesa i no poca desorientació. Es un estar que durarà dos dies més, devers dijous vespre ja se me haurà passat. Mentre tant, en aquest període, lo pitjor es que tenc un fort insomni, dorm molt poc.

Els dos dies següent, seran els corresponents a divendres i dissabte, l'efecte dels pal•liatius ja se m'ha passat i solc trobar-me pitjor, com amb la sensació d'una forta grip, mal muscular, de esquena i de articulacions i un gran cansament. En canvi del major dolor físic, dormo molt més i millor. I a partir del diumenge milloro de nou i el dilluns estic la mar de bé. I ja tornem a estar a dimarts i tot torna a començar.

Ahir me van donar el resultat de la ressonància magnètica abdominal que me feren la setmana passada. S'havia d'investigar que alguns quists hepàtics no tinguessin activitat tumoral i va sortir perfecte. No tinc cap metàstasi en el fetge, la qual cosa segueix sumant enters al pronòstic, que jo crec que ja està en percentatges ben encoratjadors. Avui tenc cita en quiròfans perquè em posin un artilugi anomenat portacat. Es posa per sota de la clavícula dins una vena gran i es deixa fixa. Des d'ara evitarà que hagin de tornar a punxar-me en les venes dels braços i de les mans, que les pobres estan tan espantades que quan veuen una bata blanca s'amaguen més que les meves moixetes.

Notes i notas

Per cert que avui tenc molta agrura, he de anar alerta amb el que menjo el dies de la quimio, perquè a l’en demà tot pesa molt a dins l’estomac. I això es tot.

Pelos: ni uno.
Lorería: ni una piedra

Por cierto, ¿no va siendo hora ya de que las niñas se dejen de belencitos y Toni de cochinaditas y los pongamos a trabajar?

Leer más...

16 dic 2009

Caída del cabello

Se ha consumado lo previsto, pero hace ya unos días,iIntuyendo que lo de la caída del cabello sería difícilmente evitable y dado que un gran amigo mío, casi un alter ego conocido por el común de sus amigos como Eferente Investigador, se dedica a trabajos de investigación de enjundia, le pregunté si tenía idea de cómo afrontar el acaecimiento más que probable con cierta creatividad.

He recibido su respuesta ya continuación la reproduzco. _____________________________________________________

Trabajo de investigación sobre “Recetas para evitar la caída del cabello”

Sabido es que la caída del cabello se evita comiendo:

• Pollo al chilindrón
• Mejillones gratinados
• Timbal de tortillas frías al queso blanco
• Tortilla de verduras
• Alubias rojas con bacalao

Fuente:  http://mujer.terra.es/muj/cocina/recetas/articulo/recetas_evitar_caida_cabello_17163.htm

Bien, sigamos...


El presente estudio está encaminado a esclarecer las pautas cambiantes y los invariantes que permitirían realizar un patrón alimenticio tipo inductor de PCI. (Permanencia Capilar Integra)

NOTA: Antes de proceder al estudio, se efectúa llamada al departamento de apremios del IAG (Instituto de Alopecias Graves) para preguntar si la evitación apriorística de la caída del cabello para varones se conjuga en los mismos tiempos que para mujeres. Respuesta: “probablemente sí. En cualquier caso se aconseja descartar monosílabos, términos no nucleares y variantes insignificantes” (?). Iremos descartando lo que hemos creído entender.

Pollo al chilindrón: tres palabras, una de ellas monosílaba, por lo que se descarta. Diecisiete letras combinando únicamente tres vocales. Analizaremos ‘pollo’ y ‘chilindrón’.

Mejillones gratinados: Dos palabras, veinte letras en total, pero se descarta el plural por lo que se reducen a diecisiete. Combina cuatro vocales. Analizaremos “mejillón” y “gratinado”

Timbal de tortillas frías al queso blanco: Siete palabras que al descartar los plurales y monosílabos se reducen a “timbal” “tortilla” “fría” “queso” “blanco”. Cuatro vocales.

Mejillones al estilo de Bruselas: Tres palabras analizables, una de ellas se descarta por estar ya contenida en la segunda entrada. Analizaremos “estilo” y “Bruselas”. Cinco vocales.

Tortilla de verduras: Dos palabras analizables, una de ellas se descarta por estar ya contenida en la tercera entrada. Analizaremos “verdura”. Tres vocales.

Son doce, por lo tanto, los significantes principales analizados. Se citan a continuación las características integrantes de cada ‘materia prima’ nominal significativa.

  1. Pollo: masculino, 5 letras
  2. Chilindrón: masculino, 10 letras
  3. Mejillón: masculino, 8 letras
  4. Gratinado: palabra originada en el francés “(Del fr. au gratin)” que, en aras a conseguir el minimalismo expresivo que el trabajo requiere, vamos a reducir a su expresión más nítida: Gratín, masculino, 6 letras.
  5. Timbal: masculino, 6 letras
  6. Tortilla: femenino, 8 letras
  7. Fría: femenino, 4 letras
  8. Queso: masculino, 5 letras
  9. Blanco: masculino, 6 letras
  10. Estilo: masculino, 6 letras
  11. Bruselas: nombre propio, 8 letras
  12. Verdura: femenino, 7 letras
Observamos que las recetas susceptibles de inducir un estándar plausible de PCI, (Permanencia Capilar Integra), estarían compuestas por expresiones cuyos significantes de alto valor indicativo –vocablos sustantivos o adjetivos-, oscilarían entre dos o tres, siendo dieciséis la cantidad ideal de letras contenida en cada expresión tipo.

En cuanto al análisis pormenorizado de las letras, lamentablemente no podemos presentar aquí un gráfico adecuado a la calidad de las mediciones efectuadas, pero, en resumen, hemos obtenido las siguientes valoraciones (*) para cada una de las letras contenidas en el conjunto de los modelos estudiados:

A 7, B 3, C 2, D 2, E 5, F 1, G 1, H 1, I 8, J 1, K 0, L 11, M 2, N 5, Ñ 0, O 8, P 1, Q 1, R 7, S 4, T 5, U3, V 1, W 0, X 0, Y 0, Z 0

(*) Estas valoraciones resultan de sumar la cantidad de veces que cada letra se halla en el conjunto de todas las recetas analizadas.

CONCLUSIONES

Para evitar la caída del cabello se aconsejan alimentos cuyas recetas contengan aproximadamente dieciséis letras -más las correspondientes a los monosílabos y plurales- y sean nombradas con una media de de dos a tres palabras de alto significado.

El menú AA (anti-alopecia) más equilibrado será el que integre dos terceras partes de palabras masculinas, un cuarto de femeninas y una cucharada rasa (aproximadamente un 8% del total de la receta) de nombres propios.

Cada letra aporta el VAA (valor anti-alopécico) indicado en la lista precedente. Cuanto más alto sea el valor conjunto, mayor será el poder de contención del folículo en su poro correspondiente y también la capacidad de generar pelos nuevos.

-En síntesis, las recetas estudiadas tienen el siguiente VAA total:
  •  Pollo al chilindrón: 48 
  • Tortilla de verdura: 47
  • Mejillones al estilo de Bruselas: 45
  • Mejillones al gratín: 42
  • Timbal de tortillas frías al queso blanco: 34
Nuestro equipo está elaborando una relación de menús completos de alto VAA que no dudaremos en aportar a este magnífico foro si están interesados en el tema.
Saludos, amiga calva. Queda suyo afectísimo,
Eferente, investigador.
____________________________________________

Y yo digo: ya va siendo hora de que las niñas dejen de dar la vara con los belencitos y las pongamos a currar, ¿no?

Leer más...

15 dic 2009

el estornudo

La pérdida de pelo es una putada, sin embargo, ante la evidencia, lo mejor es tomárselo con humor y echarle cara al asunto.
Soluciones para el tema existen. Algunas de ellas son muy dignas. Otras, son un querer y no poder. Y por último están las que le ponen un toque de humor a la vida… La extravagancia también tiene su lugar en las cosas que son serias.
Quizás valga la pena quitarle hierro al tema y de vez en cuando reírse de uno mismo, si te apetece.


¿Qué te parece si en navidad apareces con un look “rompedor”


¿Y en noche vieja? ¡¡¡Horror!!!


Para ir por casa hay muchas opciones…


El tema de la calvicie tiene su enjundia. A través de la historia ha tenido sus momentos.

En el antiguo Cercano y Medio Oriente, la pérdida de cabello era motivo de vergüenza. Era el anuncio público de la pérdida de la virilidad de un hombre. La larga cabellera del héroe bíblico Sansón no era solamente un símbolo, realmente era considerada la fuente de su poder y su fuerza. Las mujeres no tenían este problema, su fuerza y su poder nunca estuvo en el pelo.
La misma Iglesia, al tipificar el pelo como símbolo de vanidad, rasura la cabeza de las aspirantes a monjas en algunas órdenes que aun conservan el rigor de los tiempos remotos. Seguro que esta tradición tiene un fundamento machista, (por eso de perder el poder y la fuerza).
Luego se giró la tortilla y se dijo que la calvicie era un signo de virilidad. Suponer que los calvos son muy viriles es sólo consecuencia del castigo que en otros tiempos se imponía a los seductores de mujeres casadas, a quienes se les afeitaba la cabeza. Los que habían sufrido esa pena mostraban luego a sus amigos su cráneo mondo y lirondo y se jactaban del castigo recibido. Era como si dijesen: «Observad, amigos, mi cabeza afeitada y envidiadme por lo que fui capaz de hacer para merecer ese castigo». Así, hoy, los hombres se afeitan la cabeza y se depilan más que las mujeres, pero no por ello son mejores.

Lo más complicado y al mismo tiempo creativo es explicar a los tuyos, sobre todo a los niños, que coño ha pasado con tu pelo. Por si no se te ocurre nada, te doy algunas ideas.
1. Tengo un amigo que se estaba quedando calvo. Su hija veía que su papá cada vez tenía menos pelo y muy preocupada le preguntó qué pasaba. Este amigo mío, en un alarde de imaginación, le contestó que había por la casa un ladrón de pelos. “Un ladronzuelo chiquitito que visita mi cabeza por las noches cuando estoy dormido, y me quita todos los pelos que le da gana. ¡Y no hay forma de atraparlo!” La niña se quedó preocupada, pero decidida a ayudar a su papá, aquella misma noche aguantó despierta tanto como pudo. Cuando oyó los primeros ronquidos de su padre, agarró una gran maza y se fue a la habitación de sus padres. Entró muy despacito, sin hacer ruido, para que el ladrón de pelos no pudiera oírla, y cuando llegó junto a su papá, se quedó observando detenidamente su cabeza, decidida a atrapar al ladrón de pelos en cuanto apareciera. Al poco, vio una sombra sobre la cabeza, y con todas las fuerzas que tenía, lanzó el porrazo más fuerte que pudo. Su padre pegó un enorme grito y se levantó de un salto, con un enorme chichón en la cabeza y un buen susto en el cuerpo. Al encender la luz, se encontró con la niña de frente, con la mano en alto sujetando la maza, y diciendo “¡casi lo tenía! papá. ¡Creo que le he dado, pero el ladrón de pelos se ha escapado!”.
2. También les puedes decir que la culpa la tuvo un maldito resfriado, pues tal fue el estornudo, que todos tus cabellos cayeron al suelo y cuando fuiste a recogerlos un viento racheado se los llevó y aun andas buscándolos...
3. Lo de meterte a monja no creo que funcione.
4. Otra opción es que les digas que se lo has prestado a alguien.
5. Por último, puedes contarles lo que hay. No serás “guay”, pero tampoco te arriesgas a que te den un mazazo en la cabeza…
6. Y como consuelo explicarles que no hay ningún burro calvo.

Besitos,
Loreto

Leer más...

Mister Whippy

Avui he fet tremenda sessió de quimio. La jornada completa es llarguíssima, a primera hora, anàlisis; una hora i mitja desprès, consulta. L’oncòloga dona el vist i plau i a farmàcia preparen la medicació adient: Això es un altre hora d’espera. A la fi tres hores de enganxada a la maquineta i au, ja està. Cap a casa. Avui ja eren les tres i mitja quan he acabat, així que he dinat allà mateix.

Bé, idó...

L’oncòloga m’ha dit que la quimio està funcionant tot el mes bé que cal esperar. S’ha mostrat molt satisfeta, m’ha donat l’enhorabona i jo també molt contenta, es clar.

La nota folklòrica ve de la banda dels cabells: me caven a grapades, no crec que en arribar Nadal me’n quedi ni un damunt el cap.

La segona nota -aquesta es molt friki- ve de la banda dd la calor. Com avui fa fred me’n he recordat de les anades a la platja de Son Maties i vos convit a un gelat especial...


Leer más...