Ja fa cinquanta anys que va neixer “El CRACK DEL VINT - NOU” (d’agost).
Sense dubte som un crack. S’ha de reconeixer que el meu neixement va resultar un crack familiar.
A Sant Alonso no hi havia quarto per jo, per això vaig acostumar-me a dormir amb sa mamà fins que varem ser cinc dins aquell xibiu.
A ma mare (Uhmm! Aquesta tarta de xocolata i galletes amb gust a “comino”), als meus germans que tant m’han hagut d’aguantar i, d’ençà de fa de vint anys, a sa meva dona que no els ha viscut tots aquests 50 però què lo viscut ha estat llarg i ample, a na Margalida i en Pep Lluis.
Un record per mon pare, de qui vaig heredar nom i caràcter; i per en Paco artìfex d’un mon fantàstic i enlluernador.
A tots Gràcies!
31 ago 2010
M'importa un comino
Publicado por
En Pep nostro
en 18:17
3 comentarios:
Ni hi ha casi cap record de sa meva primera infància que no estiguis present. Molts d'anys.
Sempre me’n recordo del dia del teu aniversari i quasi mai de felicitar-te d’hora. Enguany, com sempre, primer sí, llavors no, després te vaig telefonar i no hi eres, desprès ja no hi vaig tornar pensar. I així pesen els dies i ... bé, es el que hi ha.
Quatre records tenc clars de l’estiu que vares nàixer. Hi havia al cap de baix de l’escala de “Los leones” un coll de cisterna on hi vivien una família molt nombrosa de “cienpies” i qualcuns d’ells eren ben grossos. Tu naixies i jo anava endarrer de contar els peus d’aquelles criaturetes: en tenies setanta-dos. Aquell estiu també, no m’agradava gens el meló i en menjàvem cada dia. Del tercer record no me’n recordo, i del quart, que ets tu, record que me vares agradar moltíssim.
Molts d’anys.
Sé que és un poc tard per felicitar-te tio Pep. De totes maneres molts d'anys! Aprofit també per felicitar sa tia Glòria.
Publicar un comentario
Escribe tu comentario