Segons Andrew Bass, neurobiòleg de la Universitat de Cornell (Ithaca – New York), la capacitat de parlar que tenen els humans podria tenir el seu origen en els peixos gripau (Batrachoididae) fa 400 milions d’anys.
Per contra les primeres tècniques del llenguatge escrit daten de fa uns 6.000 anys, si bé es cert que podem dir que l’art rupestre de fa 30.000 anys (Aurignac) seria la representació gràfica prèvia al que entenem per escriptura.
Vull enllaçar aquesta introducció amb el comentari que fa cinc o sis anys va fer-me un conegut en referència al perill que significa l’ús indegut de les xarxes de comunicació virtual “Messenger” (Msn) al que començaven a iniciar-se tant la seva filla com la meva.
Argumentava que existia una gran diferència entre la comunicació oral, especialment presencial, i la comunicació escrita. Segons ell les “converses escrites” poden malinterpretar-se amb molta facilitat i, per tant, converses mantingudes a la xarxa deriven sovint en bregues o enujos (enfados) inclús entre persones que es coneixen bé.
L’habilitat de comunicació oral de l’ésser humà és infinitament superior a la de l’escrita. Aquella es veu recolzada per l’entonació, les pauses, la gesticulació..., mentre que l’altra resulta massa lineal i per tant mancada de recursos.
De tot això n’he vist una partida d’exemples en aquest blog; el darrer amb la cadena de rèplica – contrarèplica al comentari d’en Biel.
Dit això voldria convidar a la gent a participar en una activitat de caràcter bàsicament familiar i lúdic; “sin acritú” que diria Felipe González.
No hauríem de tornar-mos calàpots.
Imatge a la què lluis fa referència en el seu comentari.
Leer más...
