Segons Andrew Bass, neurobiòleg de la Universitat de Cornell (Ithaca – New York), la capacitat de parlar que tenen els humans podria tenir el seu origen en els peixos gripau (Batrachoididae) fa 400 milions d’anys.
Per contra les primeres tècniques del llenguatge escrit daten de fa uns 6.000 anys, si bé es cert que podem dir que l’art rupestre de fa 30.000 anys (Aurignac) seria la representació gràfica prèvia al que entenem per escriptura.
Vull enllaçar aquesta introducció amb el comentari que fa cinc o sis anys va fer-me un conegut en referència al perill que significa l’ús indegut de les xarxes de comunicació virtual “Messenger” (Msn) al que començaven a iniciar-se tant la seva filla com la meva.
Argumentava que existia una gran diferència entre la comunicació oral, especialment presencial, i la comunicació escrita. Segons ell les “converses escrites” poden malinterpretar-se amb molta facilitat i, per tant, converses mantingudes a la xarxa deriven sovint en bregues o enujos (enfados) inclús entre persones que es coneixen bé.
L’habilitat de comunicació oral de l’ésser humà és infinitament superior a la de l’escrita. Aquella es veu recolzada per l’entonació, les pauses, la gesticulació..., mentre que l’altra resulta massa lineal i per tant mancada de recursos.
De tot això n’he vist una partida d’exemples en aquest blog; el darrer amb la cadena de rèplica – contrarèplica al comentari d’en Biel.
Dit això voldria convidar a la gent a participar en una activitat de caràcter bàsicament familiar i lúdic; “sin acritú” que diria Felipe González.
No hauríem de tornar-mos calàpots.
Imatge a la què lluis fa referència en el seu comentari.
6 comentarios:
Ara ho pensava i ben mirat, aquest homenet és molt inteligent i gens llosco. Jo també puc fer-ho i de fet ho faig: Afirm firmement que l'espècie "Seitaad ruessi" un dinosaure extint varen ser, POSSIBLEMENT, els que varen iniciar els jocs olímpics, a més, afirmo que POSSIBLEMENT dins aquests primers jocs es feien carreres "a la pata coja". Així tothom podrà dir que JO vaig descobrir que els "Seitaad ruessi" foren els precursors dels jocs olímpics. Si voleu proves, a aquest enllaç podreu veure com les potes de dita espècie estan desenvolupades degut a l'entrenament de carreres "a la pata coja" http://calidaddevida.eluniversal.com/2010/03/25/ten_art_descubren-nueva-y-mu_1808693.shtml
Tio Pep, no hem causat gens de furor.
Un poco de polémica le da marcha al blog. Lo importante es no faltar al respeto. En cuanto a que nuestros abuelos, los batrachoididaes, nos enseñaron a hablar es posible, pero ciertamente, no me los imagino hablando debajo del agua.
Lo que a mi me resulta un poc estrany es que ja no puguin xerrar...
A lo millor es varen enviar aigua.
Tants d'anys de tenir sa boca en remull produeix una afonia irreversible. I si no ho creus fitxa't amb els gats, arriben a perdre el xerrar.
Publicar un comentario
Escribe tu comentario