Avui he anat a dinar a ca l’avi Lluis. Érem molts i ha estat molt entretinguda la dinada i la tertúlia. El tio Lluis ha contat a un capellà amic de la família en que consistia el nostre blog. Certament aquí cadascú conta lo que vol i ho conta tal com vol. A mi m’agrada molt especialment el capítol que en Pep nostro dedica al Padrí Andreu. La darrera carta que va publicar, la que els amics li escriuen a ell explicant problemes de caça i de festes, balls i fadrines, me sembla magnífica, un vertader repte paleogràfic, encara que no es tan mala de entendre si te imagines una traducció literal, paraula per paraula, del mallorquí a un castellà bastant macarronic.
I m’agraden erls records. ¿Vos enrecordau de aquell estiu que un horabaixa estavem a la casa de Calamajor i en Pep nostro se va aferrar per tot el front i la cara els segells que en Paco nostro col•leccionava del Congo i de Guinea i llevors cantava allò de “yo soy aquel negrito del Africa tropical...”. Com que el varen castigar, ell, en Rafel, en Biel i en Xim els hi varen tallar les trunyelles a na Margalida i a na Marta i se va organitzar gran girigall. Na Loreto, sempre reivindicativa i rabiosa com era, va envestir en els nins a pedrades però envers de ferir-los a ells va rompre la finestra del cotxe del tio Lluis i va trencar una cella a na Rosa.
No sé bé com es que tot aixó va acabar amb na Lluïsa fent de Petit Marie. ¿Qualcú se’n recorda? Leer más...

