Flecha Verde

De l'ingent quantitat de cotxes que formen part de la memòria històrica d'aquesta familia, el "Flecha Verde" n'és,sense dubtar-ho, el que ocupa el lloc preeminent.
No era el cotxe dels Buades, ho era de tota s'escala de Sant Alonso 22 - 24.
Històries s'en poden contar moltes.
Jo vaig entrar en òrbita viatjant amb ell a ... Santa Ponça. Ho vaig fer de dret i davant, en mig de mon pare (comandant de la nau) i ma mare (tan irresponsable com el comandant), ara es consideraria motiu de 300 € de multa i retirada de carnet.
També va ser anant amb ell que varem quedar irremissiblement atrapats dins un clot al Coll de Sa Creu. De resultes d'allò sé lo que es menjar carn humana, no record massa bé si braç o cuixa de na Loreto.
Molts altres records son simples pinzellades d'instants concrets sense continuitat: carretera de Puigpunyent, excursió a Orient... Inclús n'hi ha de viscuts abans de neixer.
El Flecha Verde era una vàlvula d'escape dominical quan Ben-dinat no era ni un projecte i vuit o nou fills i un bon grapat de nebots amunt i avall no devia ser resistidor.
Dues frases que jo llig inevitablement a ell són, "Es papà és un conductor de pa amb fonteta", dita per sa mamà quan ell feia una mala maniobra; i "anem a dinar que sa mamà mos estirarà ses orelles", dita pes papà quan es feien les dues i haviem de tornar a ca nostra amb gran disgust de tothom.

Crec que a part o banda corr una foto des papà dret i es Flecha Verde darrera, jo no l'he trobada i per això he pujat aquesta que, si bé no és ell, pot donar als joves una idea de quin era el cotxe de la nostra infantesa (vida).