Leer más...
12 mar 2010
Añoranza extrema
Leer más...
en
20:31
6
comentarios
Etiquetas:
ANTONIA
8 mar 2010
Per n'Antònia ara que està desperta

en
22:30
4
comentarios
Etiquetas:
ANTONIA
7 mar 2010
Ascensor

Cuando uno pasa tanto tiempo en una sala de espera de un hospital como el que paso yo en la de la UCI de Son Dureta, es inevitable ir fijándose en las personas que, como yo, esperan para poder visitar a sus seres queridos. Pero no sólo me fijo en los visitantes o visitadores, también observo, en la distancia, la evolución de las personas que comparten el espacio con Antonia. En la unidad de la UCI en la que se encuentra Antonia hay 6 camas, las que van de la 9 a la 14, todas ellas ocupadas, y tras una semana de una media de tres visitas diarias puedo decir que me sé los nombres de sus ocupantes, aunque no sus historias, aun cuando he elucubrado mucho acerca de qué patologías les mantienen en esa unidad. En cierta manera he acabado sintiendo que algo me une a ellos, o mejor dicho, a sus familiares, y es la solidaridad y la comprensión de quien se encuentra en tu misma situación.
en
16:32
2
comentarios
Etiquetas:
ANTONIA,
Cuaderno de Bitácora
6 mar 2010
UNA MIQUETA DE COMA
en
2:31
0
comentarios
Etiquetas:
ANTONIA
3 mar 2010
Ganar la liga
Leyendo vuestros escritos y comentarios no puedo menos que recordar la palabras de Arsenio Iglesias:
¡Cuánta tristeza, cuánta pena!
Los futboleros de cierta edad tal vez recordeis que en 1994 el Depor, entrenado por Arsenio Iglesias, perdía la liga en el último minuto al fallar Djukic un penalti en Riazor.
Un par de años más tarde entrevistaban por TV a Arsenio y, al pasar las imágenes de aquel partido y mostrar la desolación de los seguidores coruñeses, exclamó la frase comentada.
Me impresionó que cuatro palabras trasmitieran con tanta claridad el, aparentemente, irrecuperable estado de ánimo de los deportivistas.
Digo aparentemente porque seis años más tarde, en la temporada 1999 - 2000, el Depor ganó, por fin, su primera liga.
Sin duda muchos de sus incondicionables dieron por buenas todas las penalidades pasadas. Al fin ganaron la tan ansiada liga.

Nosotros ganaremos esta liga. Mejor dicho, Antonia la ganará para nosotros.
Nos la merecemos. ¡TENEMOS EQUIPO!Leer más...
en
22:29
7
comentarios
Etiquetas:
ANTONIA
2 mar 2010
Va Antònia que tu pots.
Estimada tia Antònia,
Escric aquestes quatre línies per desfogar-me.
Davant tots els dubtes de si et tornaria a veure desperta m'he sentit obligat a escriure en aquest blog que mos has creat. Vull que el puguis tornar a veure, i que lo que vegis sigui la força amb que t'estimam. Sé que ho faras perquè ho diuen l'àvia i es meu germà.
He de reconéixer que estic plorant, i plorant vull dir-te que me sent orgullós de tenir una tia tant forta com ets tu, i que t'estim moltísim i que confi en que superaràs tota aquesta porqueria de càncer i d'infeccions.
Una besada més que forta,
Lluís.
en
22:37
1 comentarios
Etiquetas:
ANTONIA
1 mar 2010
Per n'Antònia
Ja que sa madona i alma mater d'aquest blog estarà un temps sense poder-hi accedir, i seguint les passes que ha començat na Rosa, he decidit seguir donat-li una mica de vida i escriure un poc.
en
22:22
3
comentarios
Etiquetas:
ANTONIA
necessit sa teva recuperació
M’han dit moltes vegades que som una egoista i jo sempre havia pensat que això se deia en un moment que sa persona que ho deia estava enfadada i no ho havia cregut, però avui he confirmat que efectivament som una egoista. Avui dematí quant na Maria i na Loreto han sortit de xerrar amb el metge i han dit que se teva recuperació se complicava, he sentit una estreta a n´el meu cor, al llarg del dia no he pogut deixa de pensar que te necessito perquè formes part de sa meva vida quotidiana, te necessit per anar a passejar per sa murada es diumenges demeti per anar a fer una volteta per Palma es dissabtes, per anar a sa platja de Calamayor a prendre es sol es diumenges de estiu, perquè me agrada molt es teu cous cous, perquè me vares convidar a dormir (a ca na Maria) es dia que Mumare va caure, me vares acompanyà a cercar na Marta, que arribava de Egipte a las 6,30 del dematí, perquè es una bona cosina, perquè es una bona amiga, perquè has estat en primera fila tots es moments importants de sa meva vida, perquè estic publicant sa meva primera carta a n´es teu blog, per tot això i molt, molt, molt més necessit sa teva recuperació. Esper que través de aquestes ones que tu tant domines te arribin ses forces per aconseguir-lo el mes prest possible, perquè jo com altre gent som egoistes i te necessitem i te estimem.
Leer más...
en
21:34
2
comentarios
Etiquetas:
ANTONIA
