Crec que mai en tot el temps de la meva vida havia tengut una alegria tan grossa com la d'avui. Mai m'hauria imaginat que veure't amb els ulls oberts pogues arribar a ser tan important per jo, per tots noltros.
Quan m'ha telefonat sa mamà per dir-me que t'havies despert no he dubtat ni un minut que havia de venir a l'hospital, deixant el que estava fent, és a dir, la feina. Res hi havia més important que veure-ho amb els meus propis ulls.
Han estat 9 dies ben llargs, plens de pors i d'angoixes, en els que mantenir l'optimisme i l'esperança ha estat una labor dura. Durant les hores que han passat entre visita i visita t'he enyorat molt, i no perque quan ets venia a veure em sentis molt acompanyat per tu, sino perque durant aquelles hores no sabia què t'estava passant. De fet durant aquest dies t'he enyorat molt, com mai abans ho havia fet, i quan he entrat a veure't avui horabaixa i m'has somrigut, les pors i les angoixes han desaparegut del tot.
Ja deia na Loreto que a aquest joc hi havia una carta bona, o en Pep que deia que la lliga la guanyaries, i així està essent. Has tret la carta, no sé si només n'hi havia una o n'hi havia més, però ara l'únic important és que l'has treta.
Durant aquest temps ha estat determinant a l'hora d'afrontar la teva malaltia, ser testimoni de la fortalessa de sa mamà i del seu convenciment de que te posaries bé. Veure-la devora el teu llit, xerrant-te, contant-te coses, no sé si importants o banals, i mantenint-se convençuda de que te recuperaries, ha suposat per jo 100 cavalls de força. He pres consciència de dues coses: 1. de lo molt important i lo molt necessària que ets a la meva vida i, 2. de que sa mamà és una valenta dona, i que quan les coses venen mal donades "coge el toro por los cuernos" i tira cap endavant. I clar, amb una entrenadora com ella i una capitana com tu, aquesta lliga, per força, l'haviem de guanyar.
T'estim molt!!
4 comentarios:
Antonia: Estic molt contenta de que sa teva recuperació hagi donat una gran passa endavant. Com podràs comprovar a través de aquestes pagines fas molta falta sentimentalment, espiritualment, materialment i tècnicament.
Antònia, desig fervemntment que aviat tornis a casa, entre d'altres coses, no ho negaré, perque quan entr a Internet Explorer me diu "no se detecta red inalámbrica". ...Figuret si em fas falta!!!
Un beso superfort.
Jo també estic content. Molt content.
Hi havia raons per recuperan-te, la raó "pots comprovar en meu router?" la desconeixia.
Benvinguda al mon real.
Antonia jo he trobat una sustituta en es meu problema informàtic i are ja tenc carpete per escriure temes molt interesants, pero ahir vaig quedar atrapada a un temporal de neu. Me pensaba que tendrìa que dormi dins es cotxo pero cuan pensaba en sa bona noticia que me habían donat feia unes hores, me posaa tan contenta que tot lo altre podía tirar-mo a sa escane. Som Feliç i aquets derres días me sentia molt desgraciada. No veig es moment de venir a voret. Fins dissabte estimada ! t´estim i t´anyor.
Publicar un comentario
Escribe tu comentario