Mi casita de la pradera

Ja som a casa. Vaig arribar ahir i en enrtrar a casa me vaiug emocionar. Tot va anar beníssim si bé el vespre estava tan cansada que no estava mols segura de haver pres la millor decisió en demanar un alta tan precipitada. Però he dormit beníssim avui dematí estic tan bé i tan animada que ja m’he preparat el berenar jo mateixa. Estic guanyant mobilitat molt aviat, m’he proposat poder sortir al carrer encara que només siguin 5 minuts el dissabte i un poquet mes el diumenge. El dilluns he de tornar a la consulta del oncòleg a Son Dureta, així que abans ja he de caminar amb certa soltura.


Miraré també si puc tornar a aquesta pàgina la aparença que tenia abans de que m’ingressessin, perquè la heu deixada ben descol•locada i els colors son ferestos.

Per cert, els cussonets den Pep Lluis son guapíssims, es ben cert que semblen un poc a na Cati encara que mes morenets, com en Pep Nostro. Enhorabona.

Bé, s’ha acabat la pau: a la guerra i anem per feina. Molt contenta de retrobarvos a tots.