27 de desembre de 2010
Fa un any i busques que varem iniciar aquest blog per veure com anava això de la miqueta de càncer. Ha passat l’any i ha estat dur però ha anat bé. Jo crec que per mi, en contes del que caldria esperar, no ha estat un mal any. No m’he trobat amenaçada per la mort i en canvi m’he trobat recolzada per l’amor i en definitiva ha estat més el que suma que el que he resta. Crec que ha estat un bon any.
I ha arribat un altre Nadal. No va ser fins que ja acabava la festa de Son Drago que me’n vaig recordar de que el meu telèfon nou, un magnific Nokia N8 que me te flipada, feia uns videos de alta definició ben guapos. Encara vaig tenir temps de fer-ne dos, bastant xerecons, però tenen la seva gracia.
Aquí en Pep Nostro vol ressuscitar antigues tradicions i no troba l’aquiescència de la major part dels concurrents. He de dir que crec que de fet la seva iniciativa va ser un petit fracàs a jutjar per la quantitat de acaramel•los que varen quedar per entarra que jo i tot en vaig poder firar més d’un.
_______________________
A aquest altre, el vell avi Don Antoni al cel cia va presidir la cantata del quatre gorans. Mireu que tenia l’orella ben atenta i un geste ben geniut. Segur que mentre va romandre perdut per les golfes de algun antic edifici ruïnós del que fou Ca’n Buades,no va pensar mai que algún Nadal del segle XXI acabaria presidint la festa a Son Drago des de l’amorós cadafal que algú li va preparar i escoltant cridar a aquets quatre gorans.
__________________
Ja em sap greu que a Son Drago només en vaig fer aquests dos, per que els petits varen fer unes cantates precioses. L’endemà a can Feliu de Porreres en vaig fer un bon recull que desprès vaig pujar a youtube per incorporar-los a “El parto de los montes”, a veure si així el reviscolem. Volia posar-los aquí per ordre pero se m’han descarebutat del tot i ara m’he de fiar de la meva memòria i del que es mes raonable pensar, el primer, suposo, es el de la beneïda de la taula que i la semblança dels avis de la festa...
En vaig fer un bon grapat de les taules i de tota la gent que hi havia però una gota de qualque cosa mig viscosa havia caigut damunt l’objectiu de la càmera i tots sortiren plens de boirinya així que els vaig borrar. Afortunadament me vaig percatar del problema d'hora i encara en vaig fer un parell de les nadales que sortiren ben vistosos. No els posaré tots aquí, però si un parell...
El que ve ara es un vídeo d’ambient al qual na Maria d’en Biel i un nin que nom Jose i que es fill de la cosina Mª José es varen posar a festejar i cantaren tant que no me puc creure allò que el dia anterior havía dit la nina de que tenia vergonya...
Desprès cantaren els nins de ca l’avi Lluis...
Desprès els homenots de la familia...
I a la fi, quan ja tothom se’n anava, en Lluis Piña i en Miquel Feliu, per tal de sortir a Youtube, varen perdre la vergonya y varen fer una cantata ben guapa.
Per ara aquesta crónica acaba aquí, Bon Nadal i bon any nou.
Leer más...
