27 de desembre de 2010
Fa un any i busques que varem iniciar aquest blog per veure com anava això de la miqueta de càncer. Ha passat l’any i ha estat dur però ha anat bé. Jo crec que per mi, en contes del que caldria esperar, no ha estat un mal any. No m’he trobat amenaçada per la mort i en canvi m’he trobat recolzada per l’amor i en definitiva ha estat més el que suma que el que he resta. Crec que ha estat un bon any.
I ha arribat un altre Nadal. No va ser fins que ja acabava la festa de Son Drago que me’n vaig recordar de que el meu telèfon nou, un magnific Nokia N8 que me te flipada, feia uns videos de alta definició ben guapos. Encara vaig tenir temps de fer-ne dos, bastant xerecons, però tenen la seva gracia.
Aquí en Pep Nostro vol ressuscitar antigues tradicions i no troba l’aquiescència de la major part dels concurrents. He de dir que crec que de fet la seva iniciativa va ser un petit fracàs a jutjar per la quantitat de acaramel•los que varen quedar per entarra que jo i tot en vaig poder firar més d’un.
_______________________
A aquest altre, el vell avi Don Antoni al cel cia va presidir la cantata del quatre gorans. Mireu que tenia l’orella ben atenta i un geste ben geniut. Segur que mentre va romandre perdut per les golfes de algun antic edifici ruïnós del que fou Ca’n Buades,no va pensar mai que algún Nadal del segle XXI acabaria presidint la festa a Son Drago des de l’amorós cadafal que algú li va preparar i escoltant cridar a aquets quatre gorans.
__________________
Ja em sap greu que a Son Drago només en vaig fer aquests dos, per que els petits varen fer unes cantates precioses. L’endemà a can Feliu de Porreres en vaig fer un bon recull que desprès vaig pujar a youtube per incorporar-los a “El parto de los montes”, a veure si així el reviscolem. Volia posar-los aquí per ordre pero se m’han descarebutat del tot i ara m’he de fiar de la meva memòria i del que es mes raonable pensar, el primer, suposo, es el de la beneïda de la taula que i la semblança dels avis de la festa...
En vaig fer un bon grapat de les taules i de tota la gent que hi havia però una gota de qualque cosa mig viscosa havia caigut damunt l’objectiu de la càmera i tots sortiren plens de boirinya així que els vaig borrar. Afortunadament me vaig percatar del problema d'hora i encara en vaig fer un parell de les nadales que sortiren ben vistosos. No els posaré tots aquí, però si un parell...
El que ve ara es un vídeo d’ambient al qual na Maria d’en Biel i un nin que nom Jose i que es fill de la cosina Mª José es varen posar a festejar i cantaren tant que no me puc creure allò que el dia anterior havía dit la nina de que tenia vergonya...
Desprès cantaren els nins de ca l’avi Lluis...
Desprès els homenots de la familia...
I a la fi, quan ja tothom se’n anava, en Lluis Piña i en Miquel Feliu, per tal de sortir a Youtube, varen perdre la vergonya y varen fer una cantata ben guapa.
Per ara aquesta crónica acaba aquí, Bon Nadal i bon any nou.
9 comentarios:
Te felicit per haver registrat un document tan ilustratiu de com han estat es nadals de sa nostra familia -es Buades Feliu en particular (1ª festa), i sa gran familia Feliu en general (2ª festa). Vorem si en es futur és possible seguir celebrant nadals tan multitudinaris. Si és així, serà una gran notícia.
Dit això, vull fer un comentari damunt sa pretensió den Pep Nostro de "ressucitar" una "antiga tradició" nadalenca: ES CAGA TIÓ.
¡¡Pep, francament, es teu catalanisme arriba a fer oll!!. Això des Caga Tió es una tradició barcelonina i prou. A Mallorca no s'ha celebrat mai. Estic francament indignat amb s'imposició cultural que mos feis sofrir amb base a mentides, tals com que es Caga Tió o es castellers son tradicions d'aquí.
M'afegesc a l'enhorabona de'n Biel en relació a aquest documents gràfics que mosten com són els nostres nadals.
Per altra part he de dir que és el primer nadal de la meva vida on ha estat present en el meu pensament D. Antoni Buades. He de reconèixer que mai m'ho hagués pensat.
No esperava manco. La paradigmàtica intransigència castellana: "Lo que no entiendo no existe".
Mira Biel, podia esperar critiques de gent poc cultivada o amb una curta memòria històrica però com diu un altre refrany castellà "no hay peor inquisidor que el nuevo converso". I tu no ets més que un renegat.
Amb temps, en una nova entrada, faig comptes de relatar els primers records que tenc del Nadals a Son Matet (Buades) i Sant alonso (Feliu) per demostrar quines tradicions son les nostres.
O, per ventura, tu defenses S'AGINALDO ?
Mallorquins de soca-rel és ben hora de reivindicar lo nostro i fer fora tot allò imposat des dde "La meseta".
Pepe, te voy a escribir en castellano pues es evidente que en vuestro sectarismo acabais confundiendo el culo con las témporas...
Osea, ¿que en las fiestas navideñas de Son Matet o San Alonso se hacía el "caga tió"? Por favor, y encima te mofas de "això tan nostro" como el aguinaldo, con la de alegrías que te dió esta tradición de verdad.
En fin, sectarismo y hooliganismo ideológico.
Molts d'Anys (que per cert, es una expresió que no usen a Catalunya, i venturós any 2011, per a tu i es teus.
Pepe, soy tu madre. Te escribo en castellano (en realidad, estoy dictando a Biel que es quien escribe)pues no sé catalán, no por nada más.
Tengo que decirte que ni en mi casa ni en la de mi padre ni en la de mi madre nunca jamás se hizo ésto del caga tió, en casa ded los abuelos de Son Matet tampoco lo vi hacer, pero el aguinaldo sí. El abuelo siempre nos dio un aguinaldo.
Molts d'anys, i no se vos ocurri telefonarme que estaré durmint....
No tenc res que aportar a excepció de sa meva opinió. Jo pens que mos hem de deixar de tantes tonteries, que som qui som a base de progressar i anar canviant, adquirint coses de per aquí i per allà i desfent-mos'en d'altres. S'han de respectar ses tradicions, però no hem de tolerar incrustar-mos a nes nostro passat.
Mai havia sentit res respecte de sa celebració del "caga tió" a Mallorca i supòs que voltros tendreu algo més que dir a n'això que jo, però trob raro que no hagi quedat res des tronc pen lloc.
Pepe, estoy con Biel.... Abajo tradiciones catalanistas como Es Caga Tió, Castelleros, Segona Festa o Sant Esteva
Diego, perdona, me sap greu haver de llevar-te sa raó, però sa segona festa es ben nostra!!
Fent una pasejada per la web mira per on he anat a caure a aquest blog! Sercava un blog de parla catalana, i aquí en trob un que a més de parlar-ne, també es parla de la cultura catalana, arrelada a costums ancestrals pròpies dels territoris que foren la Corona d'Aragò.
Tot i les reticències que algúns participants mostren, el Caga Tió és una tradició tan vinculada als països catalans com arrelada a les cultures previes a la cristanització. En podem estar ben orgullosos els catalans.
Salut i gràcies per contribuir a mantenir la memòria històrica dels pobles catalans.
Publicar un comentario
Escribe tu comentario