Morfina

Ja m’han operat. Estic desperta i bé (m’han ficat dos xutes de morfina), però tenc set, no me donen aigo.  Ha dit el cirurgià que les mames damunt el plat no semblaven gaire malament. Es a dir: no se veu res dolent a simple vista, fins d’aquí a tres setmanes no tindrem els resultats de la anatomia patològica, així que tampoc no sabrem com queda de bé tot això. Encara que estic bé, tot estira i esc riure no es massa còmode, ja seguiré mes tard.  

Leer más...

En Paco Nostro

Hola! vull iniciar la meva participació al Parto de los Montes recordant la peixera de'n Paco.
Damunt l'espita de la cuina teníem una peixera, que record grandíssima, habitada per peixos que anaven canviant en núm, color, i tamany, i que sempre anaven restrets, atès el filament que indefectiblement els hi penjava, i que en ocasions fins i tot donava alguna volta a l'aleta caudal. La peixera es va anar modernitzant d'acord amb els avanços tecnològics. I així, un bon dia, va incorporar un arena de colorins, més endavant un oxigenador (amb la qual cosa la tasca manual de recanviar l'aigua es va acabar o reduir en freqüència), unes pedres i varies tortugues...Però el no va más va ser quan va incorporar un buzo-bussejador,.....I les maniobres d'estabilització que va haver d'instal·lar perquè no suràs.
En els ulls de'n Paco era d'una realitat assombrossa, i probablement el transportava a les pel·lícules "20.000 leguas de viaje submarino", pero jo ja començava a tenir dubtes.

Leer más...

soc bonnissim

domes pos aquest escrit per comentarvos lo bo que soc fent judo!!!
tenc 4 medallas sa da se primera competicio 3er sa segona 1er y sa de mallorca y sa de dissabte pasat 2on.
En cuestio, per si colcu te dubtes... soc un crac

Leer más...

Personatjes curiosos

Un dia en Pep xerrava del Flecha Verde i jo ja deia que per jo el cotxe de la meva infància era el 131. Després es xerra de Mr. Whippy i el Rubio, i jo d'aquests no me'n record gens, és més, crec no els vaig veure mai. Tot i així personatjes curiosos n'han passat molts per aquesta família. L'altra dia recordava un de l'Hotel Alfa que algunes vegades venia a Son Drago a cercar-mos, amb una furgoneta, per acompanyar-mos a escola. Crec que nomia Joan Perón.

Cada vegada, quan arribavem a Palma, passavem per davant un supermercat Tan Tan, i inevitablament ell deia: "Tan Tan, muerto el conejo". Era a diari, tots sabiem que ho diria, de fet ho esperavem, i mai fallava i inevitablament na Lluïsa, que sabia tan bé com els altres que això passaria, s'emprenyava. Clar, que inclus essent adolescent, na Lluïsa era un poc Petit Marie.

De totes maneres la persona que ha introduit dins la família els personatjes més peculiars ha estat na Margalida. Qui no recorda en Ramunsen o n'Ascorreta? Per cert, qualcú sap que nomia n'Ascorreta de nom?

Aquí cadascú recorda el que recorda.

Leer más...

mundo desconocido

Dijous dinarem junts, m'anunciares sa convidada a entrar al teu bloc, avui he vist s'invitació, naturalment la acept amb alegría, pero resulta que no teng punyetera idea de res, per aixo dic que me aficat a un mon desconegut. Com que eixo va de prove no mes te vull dir que gracias i quant hagi comprovat que en puc sortir ja escriuré cualque cossa. No te escandelitssis per sa meva escriptura mallorquína, a sa proxima procureré amplear un corrector, que utillitzeré segons es meu criteri que no es molt filologic ja vorem com me defens. Un carinyos abras a tots.

Leer más...

Mr. Whippy (2)

Cercant personatges terrorífics de quan erem petits vaig pegar per un blog anomenat “Lo ruc de Formentor”.
No vaig trobar-hi res que fes referència al que cercava però, oh casualitat!, hi havia una entrada amb el títol “Mr. Whippy”. El mes de desembre n’Antonia havia publicat una entrada amb el mateix títol al seu / nostro blog.
http://elpartodelosmontes.blogspot.com/2009/12/mister-whippy.html
Les nostres mateixes sensacions eren les que recorda “lo ruc”. Domés canviava Son Maties per S’arenal. Jo també tenc gravada al subconscient aquella musiqueta.
Però el més increïble era l’informació sobre qui era el creador (creadora en aquest cas) de l’anyorat gelat.
http://lorucdeformentor.blogspot.com/2005/03/mr-whippy.html
No ho podia creure. Margaret Thatcher. Impossible. Vaig acudir a Vikipèdia en català. L’entrada sobre la “Dama de ferro” era curta i no hi feia cap referència als gelats i per tant vaig pensar que era una conya que no acabava d’entendre.
No content vaig acudir a la Wikipedia en español i “voilà” trob lo següent:

Se graduó con un grado de segunda clase y trabajó como investigadora química para British Xylonite y después para J. Lyons and Co., donde ayudó a desarrollar métodos para la conservación de helados.

Això ja era una altra cosa. Si bé no confirmava una relació directa entre Mr. Whippy i Mrs. Thatcher, posava de manifest que la Prime Minister havia tengut relació amb l’industria gelatera.
La pàgina de Mr. Whippy dona la dimensió real de l’extraordinària pista que obria “lo ruc de formentor”:

Un equip d'investigació química a Gran Bretanya (dels quals una jove Margaret Thatcher n’era membre) va descobrir un mètode per duplicar la quantitat d'aire al gelat, el que va permetre als fabricants un menor ús dels ingredients reals, reduint així els costos.

http://www.mrwhippyicecream.co.uk/the-history-of-ice-cream/
En conclusió, Aquella persona que anys més tard va anar a la guerra per defensar la sobirania anglesa sobre les Malvines i que posà a les ordres els poderosos sindicats miners va endolcir-me l’infantesa.
La terrible “Dama de Ferro” era en realitat un projecte d’àvia amb davantal i còfia de cuinera disposada a que els seus nets sospiréssim l’arribada de la furgoneta del gelats

Leer más...