Cercant personatges terrorífics de quan erem petits vaig pegar per un blog anomenat “Lo ruc de Formentor”.
No vaig trobar-hi res que fes referència al que cercava però, oh casualitat!, hi havia una entrada amb el títol “Mr. Whippy”. El mes de desembre n’Antonia havia publicat una entrada amb el mateix títol al seu / nostro blog.
http://elpartodelosmontes.blogspot.com/2009/12/mister-whippy.html
Les nostres mateixes sensacions eren les que recorda “lo ruc”. Domés canviava Son Maties per S’arenal. Jo també tenc gravada al subconscient aquella musiqueta.
Però el més increïble era l’informació sobre qui era el creador (creadora en aquest cas) de l’anyorat gelat.
http://lorucdeformentor.blogspot.com/2005/03/mr-whippy.html
No ho podia creure. Margaret Thatcher. Impossible. Vaig acudir a Vikipèdia en català. L’entrada sobre la “Dama de ferro” era curta i no hi feia cap referència als gelats i per tant vaig pensar que era una conya que no acabava d’entendre.
No content vaig acudir a la Wikipedia en español i “voilà” trob lo següent:
Se graduó con un grado de segunda clase y trabajó como investigadora química para British Xylonite y después para J. Lyons and Co., donde ayudó a desarrollar métodos para la conservación de helados.
Això ja era una altra cosa. Si bé no confirmava una relació directa entre Mr. Whippy i Mrs. Thatcher, posava de manifest que la Prime Minister havia tengut relació amb l’industria gelatera.
La pàgina de Mr. Whippy dona la dimensió real de l’extraordinària pista que obria “lo ruc de formentor”:
Un equip d'investigació química a Gran Bretanya (dels quals una jove Margaret Thatcher n’era membre) va descobrir un mètode per duplicar la quantitat d'aire al gelat, el que va permetre als fabricants un menor ús dels ingredients reals, reduint així els costos.
http://www.mrwhippyicecream.co.uk/the-history-of-ice-cream/
En conclusió, Aquella persona que anys més tard va anar a la guerra per defensar la sobirania anglesa sobre les Malvines i que posà a les ordres els poderosos sindicats miners va endolcir-me l’infantesa.
La terrible “Dama de Ferro” era en realitat un projecte d’àvia amb davantal i còfia de cuinera disposada a que els seus nets sospiréssim l’arribada de la furgoneta del gelats
14 comentarios:
¡¡¡HAY QUE REVITALIZAR EL PARTO DE LOS MONTES¡¡¡
Yo sólo puedo entrar a esta hora, pero creo que hay que proponer temas con más mordiente.
Estimat Biel, me duele que consideres a Mr. Whippy y a Mrs. Thatcher como asuntos anodinos.
Yo intento mantener vivo el espiritu del blog.
Por cierto, Antonia, ¿Cómo puedo conseguir que los links que introduzco en los textos se abran?.
Saludos.
yo pienso que hay cosas mucho más importantes para mantener con vida y no es el blog.
Qui en havia de dir que hi havia una relació tan directa entre els personatges terrorífics, Mr. Whippy i la Dama de Ferro!!!!
Per cert, no record haver menjat mai cap gelat del Mr. en qüestió.
Anònim,veig que te segueixes resistint a donar la cara!
Sobre les direccions mal enllaçades als temes:
De vegades les direccions que posem als temes queden enllaçades a la primera i de vegades no. La veritat es que no sé bé quina pugui ser la raó. Tal vegada son las direccions que no duen les www les que no s’enllacen bé. Lo que jo faig quan veig que no enllacen es deixar una línea completa darrera la direcció, una espècie de punt i apart però sense punt. Així agafa tot d’una l’enllaç i desprès esborro la línea i ho deix tot seguit però en l’enllaç ja fet.
(No sé si m’he explicat gens bé, però me fa un poc de mal l’esquena i estic un poc torbada).
NOTA: no hi ha manera de que les direccions dels comentaris quedin ben enllaçades, per molt que ho he intentat no ho he aconseguit.
Un altre nota:
He fet lo dit a les urls que tu havies posat i ha anat bé, ara estàn ben enllaçades.
Hay un anónomo que me la tiene jurada. Todo lo que digo lo considera una estupidez. Bueno, ya sabéis lo que pienso de los anónimos. Mi más absoluto desprecio.
Pepe: Te equivicas. Llevo cuarenta y tres años -tenía 3 años cuando Mr. Wipi se paeaba por Son Caliu- que no puedo conciliar el sueño...¡¡¡Echo tanto de menos a Mr. Wipi (o como se escriba)¡¡¡
Pep, sa mamá me diu que aquest tema és interesentíssim, pero que li fa més ilusio xerrar des gelats de mantecado des Rubio.
Jo també ho trob. Anem a xerrar de San Alonso.
Al anónimo:
Me parece una soberana majadería valorar este blog -o cualquier otra actividad relacionada con el ocio humano- en función de las muchas cosas que merecen ser conservadas con vida.
Aparte de tener bemoles tu comentario, ¿qué otro interés, encanto, gracia, mensaje o busilis se supone que tiene?
Un anónimo es tolerable cuando es gracioso, pero sería bueno que te lo repensaras porque el tuyo es simplemente ñoño y estúpido.
Saludos, Antonia.
Biel, accept el repte.
Amb calma prepararé un escrit que faci referència a "El Rubio", "El Ché" (no en Guevara), es kiosc de Santa Eularia i sa tendeta de Montisión. Tots ells proveedors de ses meves necessitats infantils.
Convit a sa gent que tengui memòria a què escrigui de Madò Maria, en Bruno, es "panadero" de Ben-dinat o qualsevol altre que subministrador.
Pareix que jo no he nascut a la mateixa família... No record ni Mr. Whippy ni al Rubio... Menos mal que sí sé qui és en Bruno!!!!!!!!!
Pau, jo com tu, domés se qui es en Bruno i es forn de Sa Pellateria que per cert quasi cada setmana surt en Miquel des forn a el Brisas des UH.
en Bruno tenía dues grmanas na Pixedis i na Margalida també record a nes Chato
Publicar un comentario
Escribe tu comentario