Avui he fet tremenda sessió de quimio. La jornada completa es llarguíssima, a primera hora, anàlisis; una hora i mitja desprès, consulta. L’oncòloga dona el vist i plau i a farmàcia preparen la medicació adient: Això es un altre hora d’espera. A la fi tres hores de enganxada a la maquineta i au, ja està. Cap a casa. Avui ja eren les tres i mitja quan he acabat, així que he dinat allà mateix.
Bé, idó...
L’oncòloga m’ha dit que la quimio està funcionant tot el mes bé que cal esperar. S’ha mostrat molt satisfeta, m’ha donat l’enhorabona i jo també molt contenta, es clar.
La nota folklòrica ve de la banda dels cabells: me caven a grapades, no crec que en arribar Nadal me’n quedi ni un damunt el cap.
La segona nota -aquesta es molt friki- ve de la banda dd la calor. Com avui fa fred me’n he recordat de les anades a la platja de Son Maties i vos convit a un gelat especial...
15 dic 2009
Mister Whippy
Publicado por
Antonia
en 20:24 Etiquetas: gelats, Quimio, una miqueta de càncer
2 comentarios:
Mr. whippy té pàgina web, es veu què a USA i UK encara serveixen gelat, a més lloguen ses furgonetes.
A la web pots accedir-hi i introduïr un comentari; jo ho he fet "Les estades a la platja no eren lo mateix si la furgoneta de Mr. Whippy no arribava.
Tot molt friky però molt autèntic.
Per cassualitat he trobat lo del rubio,m'ha fet molta grasia, cuant yo era petit ja pesatjave es carrito es gelats valian 10 centims, 15 centims y un velló (25 centims). No es raro qu'el trobasis vell jo ja li trobava.
Publicar un comentario
Escribe tu comentario