En Paco va ser cuculla (cucuia)

Els primers records que tenc de ses festes de Pasqua, com de qualsevol altra cosa, estan relacionats amb en Paco.

Són records intemporals, dificils d'ordenar cronològicament; si bé tots anteriors a s'anada a viure a Ben-dinat (primavera del 66).

Una sequència coherent seria:

1. Anar a comprar un ciri a sa cereria des Call.


2. Preparar s'hàbit de la cofraria del "Lliceu Francès" (ja desapareguda).


3. Anar a veure sortir el pas de l'esglèsia de Santa Clara.


4. Anar a sa processó del Dijous Sant.


5. Empassar-me mitja dotzena de pel.licules adients a les festes.

Cada punt requereix un comentari. (Vos convit, a qui també teniu records d'aquests, que n'afegigueu)

1. Jo, el ciri, el trobava gegant. Com podia fer aquell camí amb allò en sa ma sense esbraonar-se? Bé, en Paco podia fer allò i molt més.


2. Era un vestit morat (sa mamà diu que amb una capa blanca que jo no record). En paco l'havia heredat de mon pare (el vos imaginau a ell desfilant?). Més tard també el va utilitzar en Joan - germà - però això són figues d'un altre paner. El vestit va acabar servint de desfresa; crec que corr una foto, precisament d'en Paco, fent de bubota per Son Drago. En Biel - també germà - va acabar d'esquinçar-lo.


3. Era una fita del començament de sa processó. Com havien de dur el pas fins a la Sang, sa sortida era a primeres hores de s'horabaixa. No era gens espectacular - com ho és sa sortida de la mare de Déu de l'Esperança - perqué ses imatges anaven damunt un carro amb rodes. Lo què m'impressionava era el que es representava. Si no em falla la memòria, es tractava del moment en que es posava dreta la creu de Crist ja crucificat. Hi havia figures que (això pensava jo) increpaven i escupien a Crist. s'enssenyança era clara: "No escupis, que domés escupen es judios"


4. Un vertader calvari, llarg i avorrit. "posau-vos a sa vorera des rellotge de Cort o no vos podré donar confits" que per cert no m'agradaven gens. Ja mos tens amb n'Enriqueta aguantant sampentes i ses ganes de pixar.


5. Ja ho dic jo, Quo vadis? (España). I és que he comprovat que aquestes festes, en tants canals de TV com hi ha, domés han fet aquesta pel.licula, "Espartaco" i " La saeta del ruiseñor". També he vist, amb sa mamà, una pel.licula sobre na Bernardette de Lourdes. Hagués fet ses delícies d'en Paco.

S'anada a viure a Ben-dinat i sa posterior tendència a passar totes ses festes a Son Drago varen rompre part d'aquesta màgia que va ser substituida per l'ofici del Dijous Sant a Porreres amb la no manco espectacular rentada dels peus dels apòstols.

Per cert, també record haver anat a veure "s'Encuentro" a la Seu amb la senyoràvia. De petit i baix que era no vaig veure res.

Aranyetes sortiu que el Bon Jesuset es viu!

Estic molt content de saber que sa tradició natzarena la manté viva en Lluis - nebot - que, ja què hi és, també podria fer Purissimes de paper de plata.