Ja era hora. Fa dies que vaig derrera d'entrar en aquest blog i no hi havia manera.
En Lluis Blanes, que res no sap, va voler explicar-m'ho però la visió d'en Fito el tenia transtornat.
Més tard vaig telefonar a sa "blogger master", un poc preocupat per la nit "wine amb roses" que havia passat (ella), i va obrir-me camí.
He pogut comprobar que això dels blogs té com a condició indispensable ser actiu i mitjanament constant, seguir-ho; no és indispensable ser massa ocurrent, basta anar abocant-hi pensaments.
Jo procuraré fer-ho. De moment això tan sols és una prova.
23 ene 2010
Ara m'agrada
Publicado por
En Pep nostro
3 comentarios:
Veig que ha anat be. Demà o dilluns més.
Ha anat bé, estupendo, ja t’enyoravem.
M'encanta que siguis en Pep nostro, me recorda en Paco i el “flecha verde”. Ara bé, quins Peps hi havia a les hores que no fossin tu? Jo crec que quan eres “en Pep nostro” no hi havia mai mes Peps a la pandilleta.
Crec que tenim el blog un poc abandonat, jo tenc una bona excusa: aquestes darreres setmanes no he estat gaire fina i no he pogut trobar temes nous. Jo no escric quasi res nou,però com tenc moltes coses escrites i publicades aquí o allà, vaig fent copy-paste de la meva propia producció, crec que es legítim i que no està mal vist l'auto-plagi.
Avui estic millor pero aixo de tenir un poquet de càncer es molt ferragos.
Bé, si demà estic bé, promet suscitar un tema polèmic -o no-.
Vaig veure en Fito.
Publicar un comentario
Escribe tu comentario