Llibres de Reis

A ca sa meva fillola Blanca Els Reis van deixar-me un llibre molt interessant, “La fe vençuda”.
El Rei em va fer sebre que es tractava d’un llibre molt pràctic per anar a s’escusat: “llegeixes una petita ressenya o un article i, com que son bastant curts, no hi ha perill de que s’inflamin ses morenes”.
Jo ho vaig creure per dos motius:
1. El Rei patia morenes fins que va operar-se.
2. Amb el mateix argument el Reis ja va dur-me l’any passat un llibre anomenat “(em)2 = entrenamiento mental”, subtitulat “Cómo el cálculo y los números aumentan el potencial de la mente”.
L’autor és Alberto Cobo campió mundial de sumar de cap i a tota 10 blocs de 100 dígits cada un.
Gracies al llibre sé que Hiroyuki Goto (japonès) va memoritzar l’any 1995 el numero Pi amb 42.195 decimals.
També dóna consells molt útils per realitzar operacions matemàtiques de cap. Qui no necessita de manera habitual resoldre l’arrel cúbica del 10.648 ?
Del llibre d’enguany encara no puc donar-vos dades tan interessants però ja puc anticipar-vos que l’any 1391 en Samuel Faquin, il·lustre membre del Call, va convertir-se adoptant el nom de Pere Brondo (segurament avantpassat de sa família de na Loreto).
Tot d’una he anat a cercar els meus orígens més íntims i he comprovat que l’any 1809 a Porreres hi havia 17 “Mirós” (Mirons que diria qualcú) 4 “Fusters” però cap Pomar. Tampoc a Montuiri (d’on era mu mare al cel sia) hi havia Pomars però a Llucmajor sí. Això fa pensar que realment tenim arrels llucmajoreres, ja ho deia en Paco que teniem una tia a s’Arenal.
Ses seves paraules eren; “És curiós, mon pare nom Fuster Miró, sa tia de s’Arenal Miró Fuster; jo som Fuster Pomar i mu mare (acs) Pomar Fuster...” I així fins a la quinta generació.
Escrivint això he decidit que podríem obrir una entrada amb l’etiqueta “en Paco nostro”, jo he adoptat el seu patronímic “nostro” com a distintiu.
Vos anim a participar-hi.