Més sobra una miqueta de canser

Un’altra versió de una miqueta de càncer
He estado leyendo algunas de las entradas del parto pensando encontrar alguna referencia a la “miqueta de cáncer” que sigue al título del bkoc. Posiblemente se me haya pasado pero, por si no hubierais comentado con anterioridad la frasecita yo os contaré la primera vez que la escuché.
Estàvem seguts a taula en es menjador de Porreras, encara no havíem fet es menjador nou, com casi sempre érem molts asseguts a taula, començàvem a dinar i na Margalida Mulina estava per dins sa cuina supos que preparant qualque cossa per servir-nos. Sense dir AVE MARIA puríssima,entrà manades desfetes i amb sa cara enrabiada, sa dona den Sebastià Pelleter, es picapedrer, germana de N’Aïna, sense dir paraula i corregent mes que caminant arribà a sa porta des menjador i de cop y volta amb veu bastant alterada diu:
-¡Has Xerrat!.
Tots quants érem dinant aixecarem es cap des plat sense saber que pesava i un poc acoquinats, no mos podíem imaginar a que venia aquella sortida de botador. Na Mulina guaità per sa porteta que dona a s’ escurador i aquella, cridant molt mes fort i amb es ulls que casi li sortien torna dir;
-¡¡Has Xerrat!!
A na Mulina cassi li va caure sa palangana de ses croquetes, que en aquell moment duia a sa taula i diu:
-¿Jo?
-Si, tu has xerrat
-¿I ara que dius? Jo no he dit res
-Has xerrat, has xerrat i has xerrat, has xerrat de sa padrina
-Pesnse-tó, jo era a ca sa meua filla, a porto Colom, i va venir na Colava a veurer-nos i me va demanar si i havia res de nou pes poble i jo li vaig dir que no, que borno, que avia sentit a dir que se vostra padrina tenia una miqueta de càncer.
No ni va haver cap des comensals que no esclafis a riure, degué esser tan vergonyosa sa situació que aquella pobre dona tan enfadada voltà en coa i sense dir a-diós sen va anar tan aviat com havia vingut. Na Mulina, que no sen podia anar, insistí diguent es vera jo no vaig dir mes que això
Estic segur que a qualsevol de ca nostra li parlen de una miqueta de càncer i encara sen recorden de sa situació esclafeixen i riuen com aquell día