EL CARRER DE GIL IMÓN

Hi ha a Madrid un carrer que se nom Travesia de Gil Imón entre el Passeig Imperial y La Ronda de Segovia. A mi, si visques a Madrid, m’agradaria viure en aquest carrer.

Que te d’especial el carrer Gil Imón? A demés de tenir un nom ben sonor, es un carrer amb història i solera. Hi ha pocs carrers arran del mon que siguin tan populars. Aquesta popularitat ve donada per que el señor Gil Imón dona origen a la paraula "GILIPOLLAS".

Potser degut al nostre caràcter llatí, som els espanyols un poble donat a la verborrea, al histrionisme i a l'afectació exagerada en la nostra manera de comunicar-nos amb els altres. Gesticulem, exagerem, definim amb paràboles, metàfores i bromes enginyoses a qui ens envolten. Tenim també una tendència a l'ús de neologismes, que s'acaben incorporant al vast univers del nostre llenguatge.

És moneda de canvi habitual utilitzar tota mena d'epítets i termes pejoratius per descriure un conegut o un individu a qui es pren com a referent.

Potser un d'aquests qualificatius més populars i estesos és "gilipollas".

L'origen de la paraula "gilipollas" prové del excels fiscal de l'època de Felip III, Gil Imón.

Detall i plano del antic pòrtic de Gil Imón, antigament ubicat en aquest carrer.

http://www.historiademadrid.com/calle-de-gil-imon-o-el-castizo-origen-del-termino-gilipollas/

 

Hi havia en l'època del duc d'Osuna, allà pel segle XVI, un notable personatge de categoria anomenat Don Gil Imón, un destacat fiscal del Consell d'Hisenda de l'època de Felip III. Altres fonts consultades semblen indicar que aquest representant governamental era en realitat un insigne batlle.

D. Gil Imón agradava de fer-se amb gent de les més altes esferes, anava a reunions de boato i pompa on es debatia sobre assumptes d'estat de gran transcendència.

Assistia a aquests actes socials sempre en companyia de les seves dues filles, una versió grotesca i antagonista de la bellesa femenina. A les noies o jovenetes en aquell temps se'ls anomenava "pollas".

Com dic, físicament no eren eixerides, i pel que sembla, a aquesta mancança física es sumava una minva intel•lectual destacable. Per consens general la primera impressió era que les al•lotes o "pollas" eren notablement lentes d'enteniment, botxes.

Els esdeveniments socials en què s’involucrava el senyor Gil Imón eren reiteratius i freqüents. La seva presència en cerimònies, festes i compromisos no sorprenia ningú, i molt menys que anés sempre en companyia dels seus filles. Quan aquest fiscal es trobava reunit, les seves filles suportaven les dures hores de tedi sospirant perquè algun "pollo" o al•lot se'ls aproximes per omplir-les de consols i floretes. Tanmateix, els seus pretendents semblaven poc inclinats a la luxúria o el romanticisme en comprovar que, a part de lletges , les "pollas" eren a més força beneites.

Així, d'aquesta manera, quan apareixia D. Gil Imón en companyia de les seves filles, s'anunciava: ”!Ahí llegan Don Gil y sus pollas!”

Ràpidament l'associació d'idees va ser inevitable i els personatges de l'època més proclius a la invenció de mofes, sornes i enginys van començar a fusionar en un mateix terme o concepte l’estupidesa amb les "pollas" o filles del fiscal. Així, "Gil i pollas" passaria a ser cita o comentari explícit que al•ludia a la ineptitud mental. Quan un volia assenyalar que algú era o semblava alelat o curt de gambals al•ludia a les "pollas"del fiscal Gil Imón.

Altres versions, conten tot el contrari en el que a les al•lotes es refereix, és a dir, que les filles en qüestió eren molt atractives, i que el seu pare, don Gil, les exhibia per totes les celebracions a les quals anava convidat, comportament que el poble de Madrid va catalogar de ximple i va donar lloc a la mateixa paraula.

http://dicci-eponimos.blogspot.com/2010/02/gil-imon-de-mota-baltasar.html