~ El parto de los montes: Taronges de Sóller

6 feb 2010

Taronges de Sóller

Publicado por rosa

Havíem anat a celebrar no se què a una agroturisme de Sóller
Mumare: Tenen suc de taronja natural?
Cambrer. Si, senyora
Mumare: Ses taronges son de Sóller?
Cambrer: Naturalment, senyora
Mumare: Ido me dugui una Fanta taronja.
Imagineu sa cara des cambrer que havia nascut a Sóller
Tots: Mama t’has passat
Mumare: Ses taronges de Sóller tenen molta fama però son dolentíssimas.

en 20:58

11 comentarios:

Pau 6/2/10, 22:26  

Rosa, ta mare també mareix un post!!!!!!!!!!

Mar 7/2/10, 17:30  

Jo estic amb en Pau, Crec que sa Tia Dolores mereix unPost!!!, Ancara record quan va fer seure un tècnic de no se que a sa camilla amb ella perque li donàs conversa perque li cobraba l'hora de feina i domés havia estat 10 minuts...

Gloria 12/2/10, 19:17  

Es real o es un chiste ? es que yo a Tia Dolores la veo capaz !!!

Anónimo 17/2/10, 21:01  

En Pep Nostro va demanar a un restaurant si el flan el feien ells i quan li digueren que sí, va demanar una altre cosa, diguent que a ell només li agradaven els flan Dhul¡

Antonia 19/2/10, 9:08  

I varem riure per ses butxeques.

L'Avi Lluis 13/4/10, 19:02  

Cassi es segur que la majoria de voltros u recordeu; anaven per es carrer de San Francesc i just arribant a sa placa de sa palla una joveneta si acosta i lis diu.
-¿Senyora vostè me podria dir per on son las avingudes ?
-¿las avingudes?... me sona molt però ara mateix no les localitzo molt be, a veure, aquí darrera i ha ses franciscanes, aquí devora estan ses vermelletes , a se placeta ses jerònimes, ses des centro eucarístic mes endins, a San Alonso ses sierves, a Montision ses de la criança, ses clarisses, ses pureses, no acabo de trobar a ses avingudes.
-Na Keti ja a punt de esclafir diu ¿no voldrà dir ses avenidas?

L'Avi Lluis 14/4/10, 20:26  

Anaren an es mercat de Pere Garau i se tiraren de barrina amb un des placés que tenia unes patates que pareixien molt bones. No estava molt decidida i sa tia li diu.

- si que o pereixen molt bones aquestes patates.

es placer gafa corda i li diu tot content

- o veu senyora se seva filla o ha vist que son molt bones. Ja les pot comprar.

- ¿sa meva filla?...,¡es sa meva cunyada! i no les vull a aquestes patates. Dios.

En Pep nostro 14/4/10, 21:55  

I aquesta és vera?
Telefonada de sa tia:

- Què és ca's bosser?
- Senyora...!!
- Perdonau,què sou es de ses bosses de plàstic?

Ho trob tan bo que no pot ser vera.

Gloria 15/4/10, 20:54  

UN DÍA SE LE ROMPIO CREO QUE ERA LA LAVADORA, LLAMO AL TÉCNICO POR TELÉFONO Y LE SALIO UN CONTESTADOR AUTOMÁTICO. HAY QUE RECONOCER QUE ERAN LOS PRIMEROS PO LO QUE SE LIO Y DEJO NO SE CUANTOS MENSAJES, COLGABA Y VOLVIA A LLAMARA ETC... ´FINALMENTE NO SE CUAL DE SUS HIJOS LLAMÓ PARA CONCERTAR UNA CITA Y CUANDO FINALMENTE FUE EL TÉCNICO A REPARARLE LA LAVADORA LE PRGUNTO SI ELLA HABÍA DEJADO LOS MENSAJES EN EL CONTESTADOR. ELLA MUY CONTENTA LE CONTESTO " HA SIDO LA CHICA QUE NO SE ENTERA DEMASIADO". RECUERDO LA ANÉCDOTA PORQUE NOS REIMOS TANTO....

L'Avi Lluis 16/4/10, 0:01  

Lo d’es bosser es cert va succeir un dia que se trobaren en sa meua cunyada María. Un poquet antes de lo des bosser estaven fent coa a sa carnisseria i cuan tocà a na María es carnisser li diu;
-Senyora tinc uns ous fabulosos
Na María un poc apurada se gira a sa tia y li diu
-¿Que ma dit?
-Que te uns ous fabulosos.
Ja m’ho pensava. ¡ es que me passen unes cosses !...
Antonia; no se si estàs molt per riure però te vull contar un fet que al manco te fera somriure.
Antes te faig saber que he estat xerrant en te mare una bona estona i me pereix que consentirà a participar en es teu bloc, si li obris una carpeta per ella, a pesar de que diu que no se’n recorda de escriure, la tenc casi convençuda.
Avui vespre estava tot sol en na Maria filla y ma dit que tenia molt de fred i que li pareixia que se posaria una borsa d’àgio calenta per poder dormir. M’ha fet pensar amb un succeït que te bastant-te gràcia. Aquets dies pesats pareixia que ja arribava s’estiu i de repent es va posar a fe fred una alta vegada. Na Queca, me pereix que ha n’aquesta no la coneixes sempre te es peus gelats, se decidí a comprar una bossa d’aquelles d’aigua calenta. Se’n va a cas montuiré y li demana una borsa. Sa Montuirera li diu
-Me sap greu però en tenia una i na Xima se la’n acaba de dur, hauràs de esperà a dilluns.
-Dilluns ja me hauran tingut de tallar es peus, ara ja les tinc congelats, hauríem de poder fer qualque cossa.
Sa Montuirera no sabia com n’havia de sortir y no se li ocorre mes que oferir-li sa moixeta perquè se colgues amb ella en es peus. Li diiu;
-Du-te’n sa moixeta, es molt ximple i molt carinyossa te la poses en es peus i en tota sa nit no es mourà.
-¿Te pereix que me anirà be ? diu ne Queca
-Seguríssim diu sa Montuirera
-Be idò o provaré
Agafa sa moixa i tot contenta sen va a ca-seva.
Arriba es dilluns i na Queca compareix en sa cara feta un llàtzer arrapinyada per tot
-¿què a passat li diu sa Montuirera?
_¿què ha passat? jo to diré, vaig agafar sa moixa y s’ embut amb molta de feina li vaig poder pesar, però quan li vaig tirar s’aigo calenta se me va enrrevoltillar per sa cara i mira com me la va deixar

Antonia 16/4/10, 22:48  

Encara ric ben molt i ben a gust.
Darrerament estic un poc mes cansada que antes perquè tenc una anèmia molt important. Es cert que el millor pronòstic de curació total del meu càncer depenia de que pogués aguantar aquesta quimioteràpia tan dura que m’estaven fent i que a la fi no he pogut aguantar, edemes de que m’ha deixat molt agotada i encara me queda molt per recuperar la normalitat de moviments. Però això, encara que retarda un poc la millora de tot i que m’han de operar amb unes condicions mes delicades, no vol dir que el pronòstic sigui pitjor. Tan mateix crec que tot anirà bé encara que es possible que la recuperació posterior sigui mes lenta del que havíem pensat.
El cas es que no estic gens desanimada ni he perdut les ganes de riure encara que no trenc moltes ganes de escriure perquè estic un poc cansada i tenc poques idees, però vos llegeixc en molt de interès i me fan riure molt algunes de les coses que contau.

Publicar un comentario

Escribe tu comentario