Si jo pens en la meva infantesa allà pels anys 7o i primers del 80 la veritat és que he de dir que vaig ser ben feliç... He de reconèixer que vaig ser un nin afortunat vivint en el sí d'una família un tant peculiar, més que res per lo grossa que era, però que a jo me semblava d'allò més normal, és més, sempre vaig pensar que a totes les cases les coses eren com a ca meva.
En Pep se'n recordava del Flecha Verde i jo a un comentari que vaig fer deia que el primer cotxe que recordava de mon pare era un R-12 familiar. De totes maneres si jo pens en l'autèntic cotxe de la meva infantesa, el que me ve al cap irremediablament, és el Seat 131 familiar de mu mare (PM-0812-K) a la maleta del qual, a un seient auxiliar que hi varen posar, hi vaig seure durant molt de temps i en molts de trajectes de Bendinat a Son Drago i viceversa.
A aquella maleta hi soliem seure en Diego, n'Enric i jo, però no n'erem els únics ocupants. Sempre ens acompanyaven o na Tres, o na Busca o na Bruixa o en Rus, o dos o tres d'ells a la vegada, a més de les bosses i trastos que traslladavem, i depenent del sentit del viatge les garrafes de la llet que havien munyit a Son Drago i que sempre vessaven una mica, la qual cosa feia que el cotxe tengues una olor ben característica. Asseguts a aquell seient veiem la carretera des d'un altra perspectiva, mirant els qui ens seguien i no els que venien de front.
I ara mateix, essent hora de sopar, i recordant moments de la meva infantesa, me ve al cap quan en Paco Nostro ens cridava i ens deia:
- Nins, a sopare!!!!!!!!
- Què has fet per sopar?
- Grescos
Bona nit!!!!
0 comentarios:
Publicar un comentario
Escribe tu comentario