Per qui ho va voler entendre ahir vaig trobar-me n’Antonia, sa mamà i sa tia Lluisa de xèxara davant C&A.
Quan les vaig deixar, pujant per Jaume III, va passar-me pes cap lo curiós que són els noms que donam als carrers, i de passada a altres llocs.
Record la molt celebrada anècdota de què al poble Alacantí de Mutxamel varen traduir-lo per Muchamiel.
A Mallorca Lloret de sempre ha estat Llorito (estic per dir que és més correcte i tot)
Gran imaginació tenia qui va triar “”Palma-nyola”, si un dia el tio Lluis decideix urbanitzar Son Moranegrí pot posar-li el comercial nom de “Porruiri”.
Resulta que amb el creixement de pobles i ciutats posar nom a la ingent quantitat de nous carreres i places esdevé feina complicada. Si a més afegim el carrers als què baraten els noms perquè els antics no són políticament correctes i la poca inventiva dels responsables de batiar-los – pentura en Biel podria fer una indagació municipal per comptes d’aclarir qui decideix els noms dels carrers nounats – mos trobant amb casos curiosos i estrafolaris.
Posats a fer-ho fàcil posarem nom de peixos i vents (Sa Ràpita), d’ocells (Puig de Ros) o de flors (Palmanyola).
Es temps de sa Republica Jafudà Cresques va està a un pèl de caure a s’ignomínia al ser confós amb sa “querida” del rei En Jaume.
Els que ja tenim certa edat recordam tot es rebombori que va implicar, amb l’arribada de la democràcia, l’eliminació dels noms amb connotacions franquistes. La gent va acceptar sense massa espant que “Av. Generalísimo Franco” tornàs a ser “Es Born”, o que “General Mola” (si pero mola más capitán General”) canviàs a “Carrer Unió”. Sa plaça de “Pio XII” es convertí en “Joan Carles I”, més senzill fora haver-li posat directament “Ses Tortugues”.
Altres casos més controvertits. Els habitants del carrer “de la División Azul” varen montar un bon pollastre perquè no volien passar a ser veïns de “Guillem Colom” a qui no coneixien; el carrer “Colón” tornava a ser carrer “Colom”, el que no quedava clar era a qui li dedicaven el carrer si a Cristòfol Colom (catalanitzant el nom) o a Joanot Colom, cap del agermanats; el “General Riera” fou reputat de filo-feixista quan en realitat va ser un metge militar mort l’any 1926.
A Ses Salines, com no tenim conciutadans de pes, varen optar per posar noms de figures mundials capdavanteres; per tant tenim el carrer Rabindranath Tagore, col•loquialment carrer d’en Tugores.
Sa família també té carrers. El més conegut és el carrer de “Joan Feliu”; el més recent, el carrer de “Margarita Retuerto – Jurista “ i el més desconegut el carrer “Rafael Ramis i Togores – Periodista”, don Rafel també té carrer a Torremolinos!
Jo he passat dues nits a "Karl Marx allee" cantonada "Ho - Chi - Minh strasse".
I tu, on voldries viure?
20 feb 2010
Nomenclàtor
Publicado por
En Pep nostro
2 comentarios:
Jo voldria viure al carrer Gil Imón a Madrid. Ara te contaré perquè...
És mal de dir a on voldria viure i més sabent que a ciutats com Zaragoza (no escriuré mai Saragossa) hi ha un carrer que es diu "Con faldas y a lo loco" i d'altres amb nom de pel·licula. Sempre és més original que posar noms d'ocell o de flor.
També m'agrada la Calle Salsipuedes de Jaen o els carrers AC/DC, Scorpions o Rosendo de Leganés.
Publicar un comentario
Escribe tu comentario