Ja m’ho deia ahir en Biel, xerrant de nepotisme polític, el Bon Jesús va fer
sant a tots els seus parents i amics.
L’església catòlica té comptabilitzats més de 10.000 sants i beats però entre tots ells no hi figura en Paco, la més santa d’entre les persones santes amb les que hem conviscut.
Hem conegut a gent bona, d’aquella de “pasaron haciendo el bien”, honrada, pietosa i complidora dels manaments; gent que més prest que tard gaudirà del goig de compartir la taula amb el Pare. Però de tots ells sempre ens quedarà el petit dubte, el sí però ... que ens fa pensar que pentura haurà hagut de passar-se una petita temporada al purgatori. Aquella “pequeña faltita que precise expiación” que deia el Pare Rossell.
En Paco no. Ell va pujar al cel directament, sense estació de trànsit.
Perdoneu si això és un poc irreverent, no ho voldria semblar però també vull ser vehement en la defensa de les qualitats del nostre Sant Francesc Fuster.
No podem considerar-mos agraviats per l’actitud de l’esglèsia ja què hem de reconèixer que fins ara hem fet ben poc per posar a l’abast dels ignorants – els Rectors de la Congregació per a la Causa dels Sants – les fets i mèrits que el fan creditor de reconeixement de beatitud.
Dins les categories de sants hi ha els Sants Doctors com Sant Agustí o Santa Teresa que donaren consistència a la doctrina moral de l’església, Sants Guerrers con Sant Ignasi o Sant Ferran III Rei que expandiren la fe arreu del món, Sants Místics com ara Sant Antoni que han calat dins l’estima del poble planer.
En Paco pertanyia a la estirp de Sants Simples – innocents – com Sant Cristòfol, aquell gegant anomenat Bal que va ser incapaç de travessar el riu amb el Bon Jesús a coll; el seu adorat Sant Martí de Porres, l’entranyable Fray Escoba, o els pastorets de Fàtima.
Eren els sants que a ell li agradaven, feien miracles simpàtics com aturar la caiguda de un picapedrer mentres anaven a demanar al rector permís per fer el miracle de salvar-lo.
Per tot això i molt més vos inst a que apliqueu part dels vostres esforços en la transmissió de vida i fets d’en Paco nostro.
Per cert, Qui té aquella extraordinaria colecció de VIDAS EJEMPLARES?
sant a tots els seus parents i amics.
L’església catòlica té comptabilitzats més de 10.000 sants i beats però entre tots ells no hi figura en Paco, la més santa d’entre les persones santes amb les que hem conviscut.
Hem conegut a gent bona, d’aquella de “pasaron haciendo el bien”, honrada, pietosa i complidora dels manaments; gent que més prest que tard gaudirà del goig de compartir la taula amb el Pare. Però de tots ells sempre ens quedarà el petit dubte, el sí però ... que ens fa pensar que pentura haurà hagut de passar-se una petita temporada al purgatori. Aquella “pequeña faltita que precise expiación” que deia el Pare Rossell.
En Paco no. Ell va pujar al cel directament, sense estació de trànsit.
Perdoneu si això és un poc irreverent, no ho voldria semblar però també vull ser vehement en la defensa de les qualitats del nostre Sant Francesc Fuster.
No podem considerar-mos agraviats per l’actitud de l’esglèsia ja què hem de reconèixer que fins ara hem fet ben poc per posar a l’abast dels ignorants – els Rectors de la Congregació per a la Causa dels Sants – les fets i mèrits que el fan creditor de reconeixement de beatitud.
Dins les categories de sants hi ha els Sants Doctors com Sant Agustí o Santa Teresa que donaren consistència a la doctrina moral de l’església, Sants Guerrers con Sant Ignasi o Sant Ferran III Rei que expandiren la fe arreu del món, Sants Místics com ara Sant Antoni que han calat dins l’estima del poble planer.
En Paco pertanyia a la estirp de Sants Simples – innocents – com Sant Cristòfol, aquell gegant anomenat Bal que va ser incapaç de travessar el riu amb el Bon Jesús a coll; el seu adorat Sant Martí de Porres, l’entranyable Fray Escoba, o els pastorets de Fàtima.
Eren els sants que a ell li agradaven, feien miracles simpàtics com aturar la caiguda de un picapedrer mentres anaven a demanar al rector permís per fer el miracle de salvar-lo.
Per tot això i molt més vos inst a que apliqueu part dels vostres esforços en la transmissió de vida i fets d’en Paco nostro.
Per cert, Qui té aquella extraordinaria colecció de VIDAS EJEMPLARES?
16 comentarios:
M'ha agradat sa foto
M'estic tornant loco, intentant entrar un comentari. S'anterior encara no sé com ha entrat.
Sincerament, és un misteri. Comens a donar clics, i ja van dues vegades que m'ha publicat es comentari, però de veres que és pura sort....
Ja vaig entenguent es procés:
- Seleccionar perfil.
- Vista previa.
- Marcar sa parauleta,
- Clicar a "publicar comentario"
Biel, ets un fenómeno
Biel, passa per ca meva en qualsevol moment, a mi mai me molestes i ho saps. Per una banda solucionarem el teu problema amb Internet i per un altra t’explicaré no domes els comentaris, ja ho domines, sinó també la manera de posar temes y estar a la llista d’amics. Es clar que ‘el parto’ t’agradarà molt, no ho te pots perdre
Joer, quan he vist sis comentaris m'he emocionat, he pensat "això d'en Paco ha calat".
Mi gozo en un pozo, era en Biel fet proves.
Ànim.
Uns comentaris respecte dels personatges de sa foto.
Tres homos que tengueren una infància i un joventut dura (al manco, per es nostros estandars de qualitat), i que han duita una forma de viure singular (al manco, per lo que son ses costums urbanitas d'avui en dia).
Per a ju, un m'evoca sa inocència, s'altre, sa vitalitat, i s'altre, es seny pagés.
Sigui com sigui, tres homos molt entranyables i que he estimat molt.
Me sembla molt interessant remarcar la innocència den Paco nostro. A la meva pròxima entrada contaré una anècdota preciosa que segons la meva opinió exemplifica de una manera notable aquesta qualitat tan infreqüent quan més allà de la infància i que ell va conservar tota la seva vida. Me’n alegro molt, Biel que hagis aconseguit arribar al nostro blog, crec que ho disfrutaràs.
Pep, amb això que has escrit he de reconèixer que m'has emocionat, i que és imposible estar més d'acord amb tu. Aquesta foto m'inspira molta tendresa i nostalgia
JO CREC QUE YA SE POSAR COMENTAIS PERO COM PUC FE SES MEVAS PUPLICACIONS. AIXO DE INTERNET NO ESTÀ FET PER JO I COM NO PUC ANAR A VEURA NA ANTONIA ME HAURÉ DE ESPEVILA PER HARE ESPER QUE REALMENT ES MEUS COMENTAFIS SURTIN
Para mi el tema es tan importante que lo comentaré en castellano que es mi idioma escrito, en mallorquín soy analfabeto y siempre me he negado a estudiar los modismos catalanes. Espero no escandalizaros con mis faltas, principalmente cuando escribo en mallorquín.
No me cabe duda de que la genética tiene una influencia básica en nuestra personalidad, pero pienso que la convivencia, especialmente a ciertas edades, es el elemento básico de nuestra estructura, por ello pienso que la familia y el ambiente familiar tienen tanta importancia. Posiblemente habeis convivido más con Paco, cuando erais pequeños, que con nadie y sin duda su influencia sobre vosotros fue básica, no me extraña que su simpleza y bondad sea, a maedida del paso de los años, cada día más reconocida. Digo con frecuencia, e insisto mucho en ello, que maravillosos ejemplos de vida no debemos buscarlos lejos de nosotros. Nadie que haya conocido a Paco podrá dudar que es un ejemplo de santidad y que precisamente porque hemos vivido con él tenemos cierta posibilidad de imitarle en todo aquello que provoca nuestra admiración.
Yo, que ya soy el miembro masculino de la familia Feliu que más años ha vivido puedo y quiero dar testimonio de todas aquellas entrañables personas que han hecho que seamos quienes somos y como somos. Las dos personas mas humildes y más serviciales que nos han acompañado son para mi; Micaela y para vosotros Paco de los dos podemos copiar grandes virtudes. Me encantaría leer algunas de las mejores anécdotas que recordeis de Paco, yo cuando todavía era muy jovencito, casi un niño recuerdo que con frecuencia en vacaciones iba a pasar algunos días en Son Drago, Paco era un par de años mayor que yo aunque mentalmente me parecía mucho más joven, recuerod que un día estabamos todos en casa del mayoral frante a la Foganya calentándonos, Paco todavía llevaba pantalón corto y no llevaba calzoncillos, Acostado junto la chimenea estaba el gato adormilado al calor del fuego y los mayorales, sus hijas Paco y yo formábamos una media luna sentados en aquellas sillitas bajas que no tenían respaldo, el mayoral era un hombre muy simpático y batante bromista y mientras charlábamos dice: "Paco ves aleta perque aquest moix fa una bone estona que te vetle s'usell y cuan ten donis conte el te haurá pispat".
Conociendo a Paco podeis imaginaros su reacción.
Ayer fui a ver a mi hermana Antonia. Y como no salió el tema del Parto de los Montes y fue derivando hacia Paco.
Le pregunté si sabía quien era <>. Me reconoció que no lo sabía.
Pues bien, Finlandia era un mirlo (mèl·lera) que, aún vivendo en estado silvestre, acudía a las llamadas de Paco. (Es decir, Paco salía a lo que es la actual clastra de las casas de Son Drago y con un silbo y a la voz (aflautada) de Fin-lan-dia, conseguía que el animalito se posara en su hombro.
Es increible, pero cierto. Esta anécdota lo dice todo del personaje (por no hablar de las gallinas que le daban besos...).
Entre comillas debe decir "finlandia"
Els pocs que conexem la història de "Finlandia" sabem del trist final de l'entranyable mèl.lera.
I és que la vida a la pagesia els anys quaranta devia ser fotuda. Bé, si no el coneixeu que en Biel ho vos conti i que Déu hagi perdonat en Tomeu Frare.
Biel, podrias contarla, Me encantaría saberla.Gloria
Publicar un comentario
Escribe tu comentario