Na Cati tenia un padrí vell que va ser soldat a Ceuta.
El vaig conèixer un dia de matances, dia en què tradicionalment a ca ses al•lotes es donava entrada als pretendents.
Han mort es porc a ca s'enamorat
Jo que som s'al•lota no m'han convidant
Si no me conviden ja sé que de fer
Mudar-me sa roba i surtir a n'es carrer
Ja era vell l'amo Andreu de Sa Canova però encara anava ben estirat i com què no era baix i tenia una veu bastant ronca va semblar-me imponent.
Tota la vida havia estat pagés i marger, moltes parets de Sa Vall eren fetes d’ell.
Sabia aquella lletra menuda dels pagesos vells. “Era puta es padrí Andreu”.
M’encanta aquesta expressió, si ho dius a un foraster queda ben esglaiat però un mallorquí ho entén de cop.
Tenia tres dites que jo trob fantàstiques:
No hi ha a tot el món nom que faci més planta que Andrés Burguera Orell. (Així,
en castellà)
No hi ha a tot el món aigo més bona que sa de sa nostra cisterni (amb i, com ho diuen a Ses Salines).
Crec que tot el món, llevat de Santanyí, està anant cap es ponent.
Aquesta darrera té sentit si penses que vagis on vagis, quan surts de Ses salines o vas cap a Santanyí a te’n vas cap a ponent.
Maldament no hagués anat mai a costura havia après a llegir i escriure. Això ara no té mèrit però l’any 1928 quan ell va fer el servei militar ...
L'any 26 havia acabat la guerra del Rif, el famós Abd-El-Krim havia estat derrotat per l'exercit espanyol al desembarc d'Alhucemas. Malgrat la victòria la presència espanyola al nord d'Africa començava a decaure.
Fer el servei militar a Àfrica l'any 28 no degué ser gens agradable; les families estaven necessitades dels jornals que els fills aportaven a l'economia familiar i els joves, que en prou feines havien anat mitja dotzena de vegades fins a Ciutat, eren obligats a pasar-hi dos anys interminables.
Idó aquest homo va deixar un petit tresor epistolari.
Ses cartes no tenen cap valor literari, sa veritat és que no diuen res gaire interessant, com a molt qualque cosa que ara trobariem xistosa; casi diries que són cartes de compromís, de resposta a les que ell rebia.
No sé si podeu – i sabreu – llegir aquesta petita imatge que he inserit. La lletra escrita amb plomí té una traça acceptable però les paraules i les frases s’adapten més a la dicció oral que a les normes ortogràfiques. Es padrí ho escrivia tal com li sonava, amb s’agreujant de fer-ho en castellà.
Na Cati els estimà molt tan a ell com a sa padrina des Cantó - de qui també vos en parlaré un altre dia.
Noltros ara vivim a lo que era ca seva i quan trec un poal d’aigo també pens que és "sa millor aigo del món".
2 comentarios:
lo que més he estimat d´aquest món.
Quan me varen posar a dormir vaig quedar en ganes de comentar aquest tema. Me sembla de lo millor que hem posat a aquest blog. La carta del padrí Andreu es estupenda i la teva explicació del moment històric, també. Podries ampliar el tema i fer un paral•lelisme entre la vida de un pagès mallorquí al poble i la vida al exili militar al nord d’Africa. Es molt interessant.
Publicar un comentario
Escribe tu comentario