El crack del vint-i-nou

Guardar coses inútils fa que, a vegades, simples missatges sense pretensions es converteixin, en passar els anys, en petits tresors.
La carta d’avui no va venir d’Àfrica, hi va anar. Junt amb les que ja he publicat i d'altres que esperaran millor moment formen el que he anomenat "Corpus epistolar d'Andreu Burguera, soldat de Ceuta"
Es tracta d’una de les respostes que rebé es padrí Andreu.

Com sabeu, si clicau damunt ses imatges les podreu llegir millor

  

En Joan i na Margalida, “sa padrina Angelina“, eren amitgers de “Sa Canova” possessió situada molt a prop dels “Baños de Sant Joan” (d’aquí ve el malnom amb què coneixien a es padrí Andreu).

N’Andreu n’era el fill petit i abans de partir cap a Àfrica els ajudava amb ses tasques a sa possessió perquè el germà gran, ja casat, estava a un altre hort.

No hi ha dubte que el “Crack del 29” va fer patir molt les economies de la gent corrent (la microeconomia en diuen). Conten que a Nova York molts de banquers i inversors diversos van suicidar-se però, fins ara, no havia trobat cap prova de com el crack va afectar a la pagesia mallorquina.
El desastre no va concretar-se a finals d’octubre però ja el maig d’aquell any es padrí vell s’ho veia venir.

En Joan no era homo de lletres (encara que hem de reconeixer que no ho feia del tot malament) però tenia quatre idees clares d’economia casolana. A saber:

Vendre barato i comprar car no omple el rebost.
Fer el servei militar era
perdre el temps (sobre tot si a casa et necessitaven per fer feina)
Si no hi
havia altre remei tocava embarcar-se per guanyar-se ses sopes (Bons Aires n‘era
un bon destí).
Deu duros són deu duros i no esteim per perdre’n sa pista.

 En definitiva, ara que sembla que ens trobam inmersos en un altre crack de dimensions planetaries vos desig que en llegir aquest escrit vos trobeu bé.

     I “siendo así daremos las G.A.D.”