Morfina

Ja m’han operat. Estic desperta i bé (m’han ficat dos xutes de morfina), però tenc set, no me donen aigo.  Ha dit el cirurgià que les mames damunt el plat no semblaven gaire malament. Es a dir: no se veu res dolent a simple vista, fins d’aquí a tres setmanes no tindrem els resultats de la anatomia patològica, així que tampoc no sabrem com queda de bé tot això. Encara que estic bé, tot estira i esc riure no es massa còmode, ja seguiré mes tard.  

Leer más...

En Paco Nostro

Hola! vull iniciar la meva participació al Parto de los Montes recordant la peixera de'n Paco.
Damunt l'espita de la cuina teníem una peixera, que record grandíssima, habitada per peixos que anaven canviant en núm, color, i tamany, i que sempre anaven restrets, atès el filament que indefectiblement els hi penjava, i que en ocasions fins i tot donava alguna volta a l'aleta caudal. La peixera es va anar modernitzant d'acord amb els avanços tecnològics. I així, un bon dia, va incorporar un arena de colorins, més endavant un oxigenador (amb la qual cosa la tasca manual de recanviar l'aigua es va acabar o reduir en freqüència), unes pedres i varies tortugues...Però el no va más va ser quan va incorporar un buzo-bussejador,.....I les maniobres d'estabilització que va haver d'instal·lar perquè no suràs.
En els ulls de'n Paco era d'una realitat assombrossa, i probablement el transportava a les pel·lícules "20.000 leguas de viaje submarino", pero jo ja començava a tenir dubtes.

Leer más...

soc bonnissim

domes pos aquest escrit per comentarvos lo bo que soc fent judo!!!
tenc 4 medallas sa da se primera competicio 3er sa segona 1er y sa de mallorca y sa de dissabte pasat 2on.
En cuestio, per si colcu te dubtes... soc un crac

Leer más...

Personatjes curiosos

Un dia en Pep xerrava del Flecha Verde i jo ja deia que per jo el cotxe de la meva infància era el 131. Després es xerra de Mr. Whippy i el Rubio, i jo d'aquests no me'n record gens, és més, crec no els vaig veure mai. Tot i així personatjes curiosos n'han passat molts per aquesta família. L'altra dia recordava un de l'Hotel Alfa que algunes vegades venia a Son Drago a cercar-mos, amb una furgoneta, per acompanyar-mos a escola. Crec que nomia Joan Perón.

Cada vegada, quan arribavem a Palma, passavem per davant un supermercat Tan Tan, i inevitablament ell deia: "Tan Tan, muerto el conejo". Era a diari, tots sabiem que ho diria, de fet ho esperavem, i mai fallava i inevitablament na Lluïsa, que sabia tan bé com els altres que això passaria, s'emprenyava. Clar, que inclus essent adolescent, na Lluïsa era un poc Petit Marie.

De totes maneres la persona que ha introduit dins la família els personatjes més peculiars ha estat na Margalida. Qui no recorda en Ramunsen o n'Ascorreta? Per cert, qualcú sap que nomia n'Ascorreta de nom?

Aquí cadascú recorda el que recorda.

Leer más...

mundo desconocido

Dijous dinarem junts, m'anunciares sa convidada a entrar al teu bloc, avui he vist s'invitació, naturalment la acept amb alegría, pero resulta que no teng punyetera idea de res, per aixo dic que me aficat a un mon desconegut. Com que eixo va de prove no mes te vull dir que gracias i quant hagi comprovat que en puc sortir ja escriuré cualque cossa. No te escandelitssis per sa meva escriptura mallorquína, a sa proxima procureré amplear un corrector, que utillitzeré segons es meu criteri que no es molt filologic ja vorem com me defens. Un carinyos abras a tots.

Leer más...

Mr. Whippy (2)

Cercant personatges terrorífics de quan erem petits vaig pegar per un blog anomenat “Lo ruc de Formentor”.
No vaig trobar-hi res que fes referència al que cercava però, oh casualitat!, hi havia una entrada amb el títol “Mr. Whippy”. El mes de desembre n’Antonia havia publicat una entrada amb el mateix títol al seu / nostro blog.
http://elpartodelosmontes.blogspot.com/2009/12/mister-whippy.html
Les nostres mateixes sensacions eren les que recorda “lo ruc”. Domés canviava Son Maties per S’arenal. Jo també tenc gravada al subconscient aquella musiqueta.
Però el més increïble era l’informació sobre qui era el creador (creadora en aquest cas) de l’anyorat gelat.
http://lorucdeformentor.blogspot.com/2005/03/mr-whippy.html
No ho podia creure. Margaret Thatcher. Impossible. Vaig acudir a Vikipèdia en català. L’entrada sobre la “Dama de ferro” era curta i no hi feia cap referència als gelats i per tant vaig pensar que era una conya que no acabava d’entendre.
No content vaig acudir a la Wikipedia en español i “voilà” trob lo següent:

Se graduó con un grado de segunda clase y trabajó como investigadora química para British Xylonite y después para J. Lyons and Co., donde ayudó a desarrollar métodos para la conservación de helados.

Això ja era una altra cosa. Si bé no confirmava una relació directa entre Mr. Whippy i Mrs. Thatcher, posava de manifest que la Prime Minister havia tengut relació amb l’industria gelatera.
La pàgina de Mr. Whippy dona la dimensió real de l’extraordinària pista que obria “lo ruc de formentor”:

Un equip d'investigació química a Gran Bretanya (dels quals una jove Margaret Thatcher n’era membre) va descobrir un mètode per duplicar la quantitat d'aire al gelat, el que va permetre als fabricants un menor ús dels ingredients reals, reduint així els costos.

http://www.mrwhippyicecream.co.uk/the-history-of-ice-cream/
En conclusió, Aquella persona que anys més tard va anar a la guerra per defensar la sobirania anglesa sobre les Malvines i que posà a les ordres els poderosos sindicats miners va endolcir-me l’infantesa.
La terrible “Dama de Ferro” era en realitat un projecte d’àvia amb davantal i còfia de cuinera disposada a que els seus nets sospiréssim l’arribada de la furgoneta del gelats

Leer más...

Operació

Avui dematí m’han telefonat de Son Dureta per confirmar la data de operació que serà  el 30 de Abril.

Desprès, com que me tocava la tanda de hormona setmanal, l’únic medicament pel càncer que no m’han llevat , he anat al "Hospital de dia" i he xerrat amb la meva oncòloga. Ella pensa que estic molt millor per que me operin que per aguantar ni una sola tanda més de quimioteràpia  i que en la data prevista de la intervenció estaré estupendament i no hi ha raons per pensar que tendre cap problema. Tan mateix, dia 26 me torna tocar l’hormona i ella me tornarà veure per assegurar-se de que tot evoluciona de la millor manera possible. Després, el día 29, ingressaré i el 30 m’operaran.

Demà he de tornar a Son Dureta, però al gabinet de mama, per firmar el consentiment informat de l’operació.

A mesura que va passant el temps des de la darrera sessió de quimio que me varen fer, estic molt millor, vaig recuperant la força i llevat que encara me cans bastant he recuperat tota la meva autonomia. Edemes, me surten els cabells, crec que ja tenc una pelusseta de al menys dos mil·límetres, però no arribo a saber de quin color surten.

Bé, com sempre, ja vos contaré mes coses quan les sàpiga.

Leer más...

El crack del vint-i-nou

Guardar coses inútils fa que, a vegades, simples missatges sense pretensions es converteixin, en passar els anys, en petits tresors.
La carta d’avui no va venir d’Àfrica, hi va anar. Junt amb les que ja he publicat i d'altres que esperaran millor moment formen el que he anomenat "Corpus epistolar d'Andreu Burguera, soldat de Ceuta"
Es tracta d’una de les respostes que rebé es padrí Andreu.

Com sabeu, si clicau damunt ses imatges les podreu llegir millor

  

En Joan i na Margalida, “sa padrina Angelina“, eren amitgers de “Sa Canova” possessió situada molt a prop dels “Baños de Sant Joan” (d’aquí ve el malnom amb què coneixien a es padrí Andreu).

N’Andreu n’era el fill petit i abans de partir cap a Àfrica els ajudava amb ses tasques a sa possessió perquè el germà gran, ja casat, estava a un altre hort.

No hi ha dubte que el “Crack del 29” va fer patir molt les economies de la gent corrent (la microeconomia en diuen). Conten que a Nova York molts de banquers i inversors diversos van suicidar-se però, fins ara, no havia trobat cap prova de com el crack va afectar a la pagesia mallorquina.
El desastre no va concretar-se a finals d’octubre però ja el maig d’aquell any es padrí vell s’ho veia venir.

En Joan no era homo de lletres (encara que hem de reconeixer que no ho feia del tot malament) però tenia quatre idees clares d’economia casolana. A saber:

Vendre barato i comprar car no omple el rebost.
Fer el servei militar era
perdre el temps (sobre tot si a casa et necessitaven per fer feina)
Si no hi
havia altre remei tocava embarcar-se per guanyar-se ses sopes (Bons Aires n‘era
un bon destí).
Deu duros són deu duros i no esteim per perdre’n sa pista.

 En definitiva, ara que sembla que ens trobam inmersos en un altre crack de dimensions planetaries vos desig que en llegir aquest escrit vos trobeu bé.

     I “siendo así daremos las G.A.D.”

Leer más...

Maria Enganxa

Un personatge que ens ha acompanyat tota la vida i que ha estat present en molts de moments de la nostra vida, ha estat na Maria Enganxa.

De petit crec no vaig ser molt poruc, supòs que només el que és normal en un nin, i no record que ni les històries de fantasmes ni d'esperits ni coses així m'impactassin massa. Però si hi havia una cosa/persona que me feia pànic, era na Maria Enganxa.

Aquest ésser tenia el do de la ubiqüitat. Anassim a on anassim, si hi havia aigua, (menys a sa banyera, evidentment) ella hi era. A Son Drago, si erem a la piscina, ella també, si baixavem cap a la clastra i voliem treure aigua de la cisterna haviem d'anar alerta que ella era a dins, i si després anavem a jugar damunt s'ajub no hi podiem guaitar no fos cosa que ens agafas. Però no contenta amb aixó, quan partiem de Son Drago i anavem a Porreres o a Bendinat passava el mateix, feia molta més via que nosaltres a moure's, i sempre sense veure-la. Això sí, si amb noltros hi havia un gran, estavem salavats, na Maria Enganxa no s'atrevia a sortir!!

Quantes vides ha salvat na Maria Enganxa? Sens dubte el millor salvavides que ha existit mai, i per més que passin els anys, els nins segueixen xerrant d'ella amb molt de respecte i amb molta curiositat.

Leer más...

Se venden fantasmas embotellados

Internet es una buena herramienta aunque frecuentemente el uso que hacen algunos de sus usuarios puede llegar a resultar un tanto insultante: hace poco escuché por la radio el curioso caso de una compañía neozelandesa que vendía dos fantasmas embotellados en agua bendita. Lo gracioso del caso es que dicha compañía se dedica(ba) a comercializar sistemas electónicos para dejar de fumar. Pero lo que dota a este caso de un cariz realmente anecdótico es que se hayan logrado vender en subasta internáutica por el valor de 2830$. Aquí os dejo con el escrito original en la página web (trademe.co.uz) donde se daban a subasta y más abajo con la noticia publicada en terra.es (os recomiendo a los que tengáis un mínimo de comprensión en lengua inglesa que tratéis de leer el escrito original, más detalladito y claramente más divertido) :

http://www.trademe.co.nz/Antiques-collectables/Museum-pieces-artifacts/auction-275074040.htm
Captured ghosts from our house
Captured by an exorsist from a spiritualist church
one spirit we believe is a man by the name of Les Graham, managed to track down a photo. He died in the house in the 1920's.Exorsist believes this spirit likes to make himself known and spook people. but he is not a very strong spirit.
The other spirit came from when me and my partner stupidly did an Oujia Board. We believe it is a little girl who likes to move things and turn things on and off. Exorsist says she is VERY strong and if left will get stronger.
We have had no activity since they were bottled on July 15th 2009 . So i believe they are in the bottles.
They are bottled with holy water as aparantly the water dulls the spirits energy, sort of puts them to sleep.
To revive the spirit, i have been told that you pour into a little dish and let it evaporate into your house.
I just want to get rid of them as they scare me. But someone might like these to play with.
So if you like ghosts, heres two real ones!


http://noticias.terra.es/2010/mundo/0309/actualidad/fantasma-internet-nueva-zelanda-alma-embotellados.aspx

Trade me, sitio web líder en compras online en Nueva Zelanda, oferta entre todas las subastas en línea que pone al alcance de sus usuarios la posibilidad de pujar por el alma de dos fantasmas. El dueño de la casa donde habitaban los espectros contrataron a un exorcista de una iglesia espiritualista para que los atrapase. Este los capturó y los metió en botellas con agua bendita.

El vendedor asegura que uno de los espíritus responde al nombre de Les Graham y que fue un varón que falleció en su casa en la década de 1920, además afirma que “a este espíritu le gusta darse a conocer y asustar gente aunque no es un espíritu muy fuerte”. Dice también que el otro fantasma es una niña que fue atrapada utilizando una tabla ouija, a ella “le gusta mover las cosas de sitio” certifica.
Según el subastador los espíritus, de los que quiere deshacerse porque le asustan, están aletargados y no dan muestras de vida pero basta con ponerlos en un platito y dejar evaporar el agua bendita para poder disfrutar de su compañía.

PD: Deben ser cosas de la crisis.

Leer más...

Oncòlegs, cirurgians i anestesistes

M’han donat permís de cap de setmana i fa un poc que he arribat a casa. El dilluns a les 08:30 he de tornar a l’hospital no sé bé per què fer. Segons els oncòlegs es impossible que jo pugui aguantar un altre sessió de quimioteràpia i encara que no es el moment idoni per  operar-me, els cirurgians i anestesistes opinen que sí o sí: m’han de operar lo antes possible. Pensen que en uns deus dies més o menys estaré en condicions de ser operada. Lo que no sé es perquè he de tornar allà el dilluns, però esper que no me facin estar allà deu dies: l’hospital me deprimeix moltíssim però tan aviat arribo a ca  meva ja torn estar tan animada i contenta com antes.  

Recomanacions: anar molt alerta en tot el que faci i amb les visites .Res de multituds o adults una mica malalts, res de nins petits encara que estiguin bons. No me puc constipar gens ni mica ni tan sols de al·lèrgia,  ja que si tenc moc o tossina no me podran operar i es molt important que m’operin lo antes possible.

Ja vos contaré com evoluciona tot.

Leer más...

Posa-ho per escrit (i firma)

Segons Andrew Bass, neurobiòleg de la Universitat de Cornell (Ithaca – New York), la capacitat de parlar que tenen els humans podria tenir el seu origen en els peixos gripau (Batrachoididae) fa 400 milions d’anys.

Per contra les primeres tècniques del llenguatge escrit daten de fa uns 6.000 anys, si bé es cert que podem dir que l’art rupestre de fa 30.000 anys (Aurignac) seria la representació gràfica prèvia al que entenem per escriptura.

Vull enllaçar aquesta introducció amb el comentari que fa cinc o sis anys va fer-me un conegut en referència al perill que significa l’ús indegut de les xarxes de comunicació virtual “Messenger” (Msn) al que començaven a iniciar-se tant la seva filla com la meva.

Argumentava que existia una gran diferència entre la comunicació oral, especialment presencial, i la comunicació escrita. Segons ell les “converses escrites” poden malinterpretar-se amb molta facilitat i, per tant, converses mantingudes a la xarxa deriven sovint en bregues o enujos (enfados) inclús entre persones que es coneixen bé.

L’habilitat de comunicació oral de l’ésser humà és infinitament superior a la de l’escrita. Aquella es veu recolzada per l’entonació, les pauses, la gesticulació..., mentre que l’altra resulta massa lineal i per tant mancada de recursos.

De tot això n’he vist una partida d’exemples en aquest blog; el darrer amb la cadena de rèplica – contrarèplica al comentari d’en Biel.

Dit això voldria convidar a la gent a participar en una activitat de caràcter bàsicament familiar i lúdic; “sin acritú” que diria Felipe González.
No hauríem de tornar-mos calàpots.

Imatge a la què lluis fa referència en el seu comentari.

Leer más...

Anònims

NoTA:  Aquest blog està configurat perquè la gent que no està registrada pugui fer comentari a tots el temes, però podria configurar-se de tal manera que només els usuaris registrats poguessis proposar temes y comentar als temes de els altres.

A mi m'agrada la idea de que tothom pugui comentar, encara que sigui sense registrar, perquè pot arribar gent, amics de qualsevol de noltros, que tengui coses que dir i aportar, si bé sempre vaig pensar que qui comentes com a anònim tendiria el bon gust de firmar els seus escrits. Però, si els usuaris registrats vos estimeu mes que canviï la configuració y posi que només poden comentar els usuaris registrats, ho faré, de aquesta manera evitarem anònims sense identificar però perdrem un poc de dinamisme.

Ja ho direu.

Leer más...

No mes quimioteràpia

Me diu l’oncòloga que no me pot fer mes quimioteràpia i que me deriva a cirurgia perquè valorin la possibilitat de operar-me ja. Avui no m’ha donat l’alta, segurament la me donarà demà, però en ves de anar-me’n a ca meva m’envia a l’hospital infantil, al gabinet de cirurgia de mama, perquè me facin les proves del pre-operatori. Suposo, idò, que encara estaré ingressada tres o quatre dies més. No sé després quant de temps tardaran en operar-me, però jo crec que faran via perquè sense tenir acabat el tractament de quimioteràpia la cosa es fa un poc urgent.


Demà sabré mes coses, ja vos mantindré informats.

Leer más...

En Paco va ser cuculla (cucuia)

Els primers records que tenc de ses festes de Pasqua, com de qualsevol altra cosa, estan relacionats amb en Paco.

Són records intemporals, dificils d'ordenar cronològicament; si bé tots anteriors a s'anada a viure a Ben-dinat (primavera del 66).

Una sequència coherent seria:

1. Anar a comprar un ciri a sa cereria des Call.


2. Preparar s'hàbit de la cofraria del "Lliceu Francès" (ja desapareguda).


3. Anar a veure sortir el pas de l'esglèsia de Santa Clara.


4. Anar a sa processó del Dijous Sant.


5. Empassar-me mitja dotzena de pel.licules adients a les festes.

Cada punt requereix un comentari. (Vos convit, a qui també teniu records d'aquests, que n'afegigueu)

1. Jo, el ciri, el trobava gegant. Com podia fer aquell camí amb allò en sa ma sense esbraonar-se? Bé, en Paco podia fer allò i molt més.


2. Era un vestit morat (sa mamà diu que amb una capa blanca que jo no record). En paco l'havia heredat de mon pare (el vos imaginau a ell desfilant?). Més tard també el va utilitzar en Joan - germà - però això són figues d'un altre paner. El vestit va acabar servint de desfresa; crec que corr una foto, precisament d'en Paco, fent de bubota per Son Drago. En Biel - també germà - va acabar d'esquinçar-lo.


3. Era una fita del començament de sa processó. Com havien de dur el pas fins a la Sang, sa sortida era a primeres hores de s'horabaixa. No era gens espectacular - com ho és sa sortida de la mare de Déu de l'Esperança - perqué ses imatges anaven damunt un carro amb rodes. Lo què m'impressionava era el que es representava. Si no em falla la memòria, es tractava del moment en que es posava dreta la creu de Crist ja crucificat. Hi havia figures que (això pensava jo) increpaven i escupien a Crist. s'enssenyança era clara: "No escupis, que domés escupen es judios"


4. Un vertader calvari, llarg i avorrit. "posau-vos a sa vorera des rellotge de Cort o no vos podré donar confits" que per cert no m'agradaven gens. Ja mos tens amb n'Enriqueta aguantant sampentes i ses ganes de pixar.


5. Ja ho dic jo, Quo vadis? (España). I és que he comprovat que aquestes festes, en tants canals de TV com hi ha, domés han fet aquesta pel.licula, "Espartaco" i " La saeta del ruiseñor". També he vist, amb sa mamà, una pel.licula sobre na Bernardette de Lourdes. Hagués fet ses delícies d'en Paco.

S'anada a viure a Ben-dinat i sa posterior tendència a passar totes ses festes a Son Drago varen rompre part d'aquesta màgia que va ser substituida per l'ofici del Dijous Sant a Porreres amb la no manco espectacular rentada dels peus dels apòstols.

Per cert, també record haver anat a veure "s'Encuentro" a la Seu amb la senyoràvia. De petit i baix que era no vaig veure res.

Aranyetes sortiu que el Bon Jesuset es viu!

Estic molt content de saber que sa tradició natzarena la manté viva en Lluis - nebot - que, ja què hi és, també podria fer Purissimes de paper de plata.

Leer más...

Una mica més

Es clar que no aguant bé la quimioterapia. Deu dies després de cada sessió me baixen de cop les defenses i estic exposada a infeccions greus. Ahir vaig tenir algunes dècimes de febre i avui dematí n’he tingut mes molta, he vengut a urgències a l’hospital i en vista del perill que corria no m’han deixat tornar a casa i m’han tornat a ingressar. Sembla que tenc un principi de pneumònia. Una gaita, però mes val prevenir que curar. Ara me posen la medicació per via endovenosa i encara que el que tenc podria ser el mateix que vaig tenir fa un mes, el fet de dur una bona cobertura antibiòtica desde tan prest ho fa molt menos perillós.


Bé, ja vos aniré contant les meves experiències amb la miqueta de càncer que m’ha tocat patir.

Leer más...

perdo

perdonau-me aquest retras a estat perqu estaba en epoque de examens pero ya e acabat sa escola y de aqui poc penjare mes capituls

Leer más...