~ El parto de los montes: La Reina

24 feb 2010

La Reina

Publicado por Antonia


Avui dematí ha mort la meva moixeta Reina. Ha mort molt dolçament, el manescal li ha facilitat el tràngol. Hem viscut vuit anys juntes i la mar de bé, com el seu nom indica: com una Reina Era molt vesiada, menjava peixet, carn i pernil dolç; dormia al meu llit i procurava fer-se un lloc a la manta elèctrica per dormir ben calenteta.

Segur que l’anyoraré.

en 19:17 Etiquetas: ,

11 comentarios:

Pau 24/2/10, 20:28  

Sé ben cert que l'enyoraras,igual que sé ben cert que durant els 8 anys que heu viscut plegades aquesta moixa ha viscut com una autèntica Reina!!!

En Pep nostro 24/2/10, 21:38  

Als Clars ens sap greu.
En Pep Lluis diu que si vols un cusset rater, na Busca, sa nostra cussa, n'espera. Jo li dic que segurament no el voldràs pero s'oferta està feta.
Bona nit.

rosa 24/2/10, 22:02  

¡¡ Estic desolada !!, encara no havia arribat a esser amiga meva, si vols entre tots podem cercar una altra companya a na Floreta.
PD: no he aconseguit posar sa foto des mariol.lo

Antonia 25/2/10, 6:38  

Si que vull –i aviat- una companya o company per la Floreta, ella està desolada en el sentit literal de la paraula, cerca, cerca i cerca a la seva germana i no la troba. Desprès me mira perquè jo faci qualque cosa. No sap que no hi ha res a fer.

Un cusset no crec que ens convingui, ja m'agradaria, paro no puc assegurar que cada dia el podria treure a passejar.

Crec que mos convé mes un moixet que sigui molt petit i millor si es mascle, perquè la Floreta no tingui gelosies i sàpiga que ara la senyora de la casa es ella. A mi m’agradaria un moixet ben igual que la Reina, el llom atigrat, la cara , les cames i la panxeta blanques i la cara redoneta...

Ais... veis? Això es anyorar

biel 25/2/10, 8:20  

Els animals de companyia ténen aquest inconvenient. Quan s'en van mos donen un gran disgust, i és una cosa a sa que no te aveses.

Eduardo 25/2/10, 14:08  

A mí també em sap greu. Puc dir que la coneixía malgrat que físicament era tan lluny. On van els gats, perdó, els moixos quan moren?

Antonia 25/2/10, 14:56  

Allà on jo vagi, allà estarà.

Eduardo 25/2/10, 15:57  

:)

Pau 25/2/10, 16:59  

Antonia, jo t'oferiria a na Tigre, però:
a.-) Seria com fer un despreci a sa Tia Dolores i això no ho faria mai.
b.-) Encara que no s'aturi de miular en tot el dia, després l'enyoraria jo, i
c.-) No és petita ni mascle

En definitiva, me qued amb na Tigre, però si sé de qualque moixet, no dubtis que t'ho diré

Mar 25/2/10, 21:08  

Ay! de veres que hem sap molt de greu. Se cert que l'enyoraràs molt, jo encara ara enyor en Blat i no vaig deixar que dormís mai amb jo. Si sé de cap moixet t'avisaré.

En Pep nostro 25/2/10, 22:13  

Jo, a vegades encara enyor en Vat i m'imagin que me xerra; i pens amb mon pare, i llavors me ve a n'es cap en Biel ... i ric, ric fins que esclat.
Els animals de companyia, i no és broma, són molt animals. TENEN ÀNIMA.

Publicar un comentario

Escribe tu comentario