~ El parto de los montes: mi libro (capitulo 2)

20 feb 2010

mi libro (capitulo 2)

eh, no estabeu tan impacinents per llegir el capitol 2 del meu llibre.

Capitulo 2: viernes 13

Ese viernes todos los chicos estaban tan impacientes por quedar, que a las 16:00 ya estaban todos en casa de Pau. Salieron ha pasear por el borne ya que por allí estaban las mejores tiendas de ropa, luego fueron ha tomar un helado...
Pau dijo: he me han dicho que han cambiado de sitio can Miquel de sitio.
Fueron ha can Miquel pero aún no estaba abierto...
Ana dijo: he chicos Luisa y yo nos tenemos que ir.
Ah, ladrón, me roban, me roban; un hombre enmascarado me roba...
Pau dijo: ¡eh roban a una mujer!
Luisa dijo: ¡tengo una idea, i si hacemos una sociedad para descubrir todos estos misterios!
Luís dijo: vale
Ana y Pau dijeron: por mi vale.
Ana dijo: bueno... ya tenemos misterio.

Dos días después...
Rin, Rin, Rin.
Pau dijo: Luís soy yo pau, solo te llamaba para decirte que me voy de viaje a América del norte exactamente ha E.E.U.U ha la ciudad de California para un viaje de estudios.
Luís dijo: ¡que te lo pases bien, y no te olvides de traerme un regalo!
Pau dijo: alo mejor encuentro algo que hacer... aparte de aprender ingles
Luís dijo: ja, ja, ja.
Pau dijo: bueno... ¿llamas tú a Ana y a Luisa o las llamo yo? Bueno he de colgar, mi madre necesita el teléfono. Adiós
Luís dijo: espera... las llamas tú.
Pau dijo: vale, vale. (pauuuuuu)(ya voy mama).
10 minutos después:
Pau dijo: Ana soy Pau te llamaba para decirte que me voy ha E.E.U.U a California
Ana dijo: OH... que pena. Un tiempo sin ti será un tiempo de resolver este misterio sin ti.
Pau dijo: llama a Luisa y dile que me voy ha los estados unidos.
Piiiiiiiiiiiiiii.

esper que vos allí agradat, de qui cara la semana que ve pasaré el 3 capitol

10 comentarios:

En Pep nostro 20/2/10, 17:51  

Oh Felix de los ingenios!
Te sigo a todas horas.
Pienso abandonar la lectura de Muñoz Molina para centrarme en la trama del robo el la heladería.

Anónimo 20/2/10, 20:59  

Estic impresionada! Pau escrius molt be, però crec que aquest blog no es el lloc indicat per nins. Jo pensaba que era un bloc d'adults...

Anónimo 20/2/10, 22:41  

Qui és s'anonim d'aqui adalt?!
claro que pot escriure en pau, es un niño prodigio!!
bonisim es capitol pau :)
Francisca i maria.

Anónimo 21/2/10, 8:51  

Nines, heu confós els termes. Així com vosaltres teniu el vostre facebook o el tuenty i allà escriviu les vostres coses i els grans no ens hi fiquem, crec que aquest blog es pels grans. No en sap greu que en Pau pengi el seu conte i els altres qualcunes coses vostres, però crec que heu d’anar alerta i no abusar.

Anónimo 21/2/10, 9:23  

eh que yo no abus sa tía Antonia me va di que podía escriure si no posaba tonterías i segons yo el tío Pep no creu que aixo sigui una tontería...

Anónimo 21/2/10, 9:27  

aixo i fins que elpartodelascolinas no estigui fet
puc seguir fent aixo osea, ESCRIURE AQUI

Antonia 21/2/10, 11:13  

En Pau Vila no abusa gens, al contrari, ell te permis per penjar el seu llibre. I es una historia moilt ben escrita, aixi que enhorabona., Pero ell sap que es una ocacdió excepcional i ademés li estic fent un blog per ell que ja casi està acabat i que podeu veure a
http://ratonesdemonte.blogspot.com/
Crec que els hi agradarà molt quan estigui del tot acabat, ara ja vos podeu fer seguidors i també podeu escriure comentaris allà.

Anónimo 21/2/10, 12:36  

tia antonia, mas de enseñar, a ferme una compte ,cuant tenguis es des nabots acabat, aixo es molt divertit jajaja.
maria buades duran

Gloria 4/3/10, 17:21  

estic super asombrada amb en Pau Vila. No sabía jo que tenía un nebot tan....FANTASTIC! ENHORABONA Pau.

Anónimo 10/3/10, 17:58  

aixo va per sa gent el meu llibre esta penjat sense a http://ratonesdemonte.blogspot.com/

Publicar un comentario

Escribe tu comentario