Dimarts passat me varen canviar el tractament de la quimioteràpia.
El de ara es molt mes fort i només me posen un principi actiu a la setmana i els altres tres un cop cada 21 deies. En total ha de durar 12 setmanes, con l’anterior. En principi es molt mes agressiu i dona efectes secundaries molt mes durs. Se suposa que els tres primers dies son de nàusees i vòmits, després en venen tres o quatre mes de esgotament extrem. A la segona setmana me vaig recuperant i a la tercera estic perfectament.
Idò bé, pel moment de lo dit res.
No he tingut ni una nàusea, estic bastant cansada, això sí, però no arriba a esgotament extrem ni si fa a prop, es un cansament del que se descansa tan aviat arribes a casa i te seus a reposar. A més, per ara dormo mes bé amb aquest tractament que amb l’anterior.
L’horitzó està “despejado”.
19 feb 2010
Nou tractament
Etiquetas:
Quimio,
una miqueta de càncer
7 comentarios:
esper que et mijoris, (no se si se escriu així)
¡que te vaji bé el nou tracatament!
`tia antonia estic amb so papa i t'envi un beso i un abraç
Avui a mitjan matí he trobat ses "tres rossis" a sa plaça de Ses Tortugues.
Una que té lo que té i ses altres dues que plegades en tenen 160... i feien prou goig en tanta vitalitat!
No ho havia pensat abans però són ses tres primeres descendents directes d'aquella dona que també en tenia de vitalitat ella, fet dinar per tota s'escala i qui volia afegir-se.
No he entés el comentari d'en Pep nostro. Tal vegada a més de tenir un esquinç al turmell dret també tinc el cervell tocat i les idees poc clares.
Bé Antònia, esper que no tenguis aquests afectes secundaris tan forts més de l'estrictament necessaris. Besos
donc fè
Esper, que d'aqui poc, poguem tornar a sentir sa teva rialla passejant per ca l'avi.
Antònia: tantes coses que te diria!!! tantes coses que passen que t'agradaria veure i comentar. I justament ara calles. Els altres xerram i tu calles.
Jo també estic convençuda que tornaràs i per això des d'aqui, com en Chuirchill te dic: no te rindas nunca nunca nunca nunca.
Ànim Antònia.Un beso, Margalida
Publicar un comentario
Escribe tu comentario