Diario de un proyecto novedoso

Quimio, 4ª sessió.
Dimarts 22 de desembre del 2009.

Es ben llarga i avorrida una sessió sencera de quimio. Vaig arribar poc després de les 08:30, me va acompanyar fins a Son Dureta na Loreto. Tot d’una me van treure sang per l’analítica de control. Devers les deu y mitja me digueren que podien fer-me la quimioteràpia y que enviaven la ordre a farmàcia. Faltava un quart per les dotze quan ja vaig entrar al box y varen començar la “infusió” que sol durà en total una mica mes de dues hores y mitja. Primer me posen un producte que son anticossos hormonals, desprès antihistamínic, protector estomacal i cortisona, després la quimioteràpia pròpiament dita, i per acabar un suero (es diu sèrum) neutre per acabar de netejar la vena.

Bé idó...

Tot aixo fa que surti de la sessió amb un ‘colocón’ considerable. Tal ment vaig com amb una espècie de jet lag brutal y a la vegada amb una gatera bastant xisposa, però no tenc gens de malestar, nomes falta de coordinació, una certa torpesa i no poca desorientació. Es un estar que durarà dos dies més, devers dijous vespre ja se me haurà passat. Mentre tant, en aquest període, lo pitjor es que tenc un fort insomni, dorm molt poc.

Els dos dies següent, seran els corresponents a divendres i dissabte, l'efecte dels pal•liatius ja se m'ha passat i solc trobar-me pitjor, com amb la sensació d'una forta grip, mal muscular, de esquena i de articulacions i un gran cansament. En canvi del major dolor físic, dormo molt més i millor. I a partir del diumenge milloro de nou i el dilluns estic la mar de bé. I ja tornem a estar a dimarts i tot torna a començar.

Ahir me van donar el resultat de la ressonància magnètica abdominal que me feren la setmana passada. S'havia d'investigar que alguns quists hepàtics no tinguessin activitat tumoral i va sortir perfecte. No tinc cap metàstasi en el fetge, la qual cosa segueix sumant enters al pronòstic, que jo crec que ja està en percentatges ben encoratjadors. Avui tenc cita en quiròfans perquè em posin un artilugi anomenat portacat. Es posa per sota de la clavícula dins una vena gran i es deixa fixa. Des d'ara evitarà que hagin de tornar a punxar-me en les venes dels braços i de les mans, que les pobres estan tan espantades que quan veuen una bata blanca s'amaguen més que les meves moixetes.

Notes i notas

Per cert que avui tenc molta agrura, he de anar alerta amb el que menjo el dies de la quimio, perquè a l’en demà tot pesa molt a dins l’estomac. I això es tot.

Pelos: ni uno.
Lorería: ni una piedra

Por cierto, ¿no va siendo hora ya de que las niñas se dejen de belencitos y Toni de cochinaditas y los pongamos a trabajar?