Sense títol concret

Entre manca de temps i un poc de versa fins avui no m’havia submergit en el blog.
Francament m’he perdut.
Ascensors que pugen i baixen; Temes i proves, proves de temes i temes de prova; Familiars / acompanyants que no s’acompanyen de cap escrit; Bicicletes rompudes que refan el recorregut fet un mes enrere convertint-se en “absurd impertinent” ...
Ja ho diu en Lluis: “Me pensaba que todo esto era algo serio...”; però, maldament aquest caos, a mi m’agrada.
Una petita consideració. Jo els comentaris procuraria circumscriure’ls al tema comentat, seria molt més senzill seguir-los. Per altres qüestions aniria pujant temes nous.
Capítol apart els Anònims. Jo no n’he llegit cap que sigui ofensiu o que vulgui donar lliçons, en tot cas animen a fer un petit esforç. A més n’hi ha de bastant ocurrents, comparant els gitanos de Múrcia amb la nostra Paca.
Premissa: Els anònims ho són precisament per no dur firma.
Per acabar, dos petits detalls.

Delibes. Jo vaig passar molt de gust de jove. A més dels clàssics de tota la vida vos recoman “Las guerras de nuestros antepasados” i “Viejas historias de Castilla la Vieja”.

Març. Enguany no ha fet honor al Duc de Berry. Els bous no llauren, deu ser que n’Antonia dormia. Convé que t’hi posis.
Salut.