~ El parto de los montes: Nova tanda de quimioterapia

22 mar 2010

Nova tanda de quimioterapia

Avui he tornat a Son Dureta per anar a la consulta de la oncòloga. Hem comentat el que ha passat i li he dit que me preocupa que un altre col•lapse del sistema immunològic em torni deixar al peu dels cavalls. M’ha dit que no se poden descartar infeccions però no tan greus perquè estaríem preparats per reaccionar mes d’hora. Tan mateix avui els anàlisis estaven perfectes, així que m’ha fet un altre tanda de quimioteràpia si bé en ves de tres citostàtics només me’n han posat dos perquè no sigui tan forta i no me deixi tan tirada. Esper que vagi bé.


També m’ha dit que en cas de que no pugues aguantar la quimioteràpia i com que fins ara els efectes han estat òptims, el meu càncer ja es operable, així que podríem anar directament a solucionar-lo amb cirurgia. Això es molt important ja que la curació passa per poder operar i la quimio està encaminada només a aconseguir fer del meu un càncer operable. El fet de que ja ho sigui es molt important. Malgrat tot el millor moment per operar es quan estigui acabat el protocol de la quimioterapia, aixi que intentarem acabar-lo.

Altre qüestió: li dic que a més de la torpeça física tenc problemes intel•lectuals, no tenc ganes de pensar, me costa molt llegir, escriure i concentrar-me. Me pareix que estic tan mermada mentalment com ho estic físicament... Ni tan sols m’interessa la política!!! Pot ser que estigui tornant beneita? Me diu que sí, que es possible perquè es un efecte secundari de la medicació la dificultat per concentrar-me, però que es reversible, que no me preocupi, que recuperaré la capacitat de pensar, llegir, escriure, discutir, barallar-me i disfrutar de fer-ho.

En resum: per una temporada m’heu de aguantar mig paraliticada i un poc beneita, mala sort, però tornaré a puesto, a donar canya i a fer hora per llego.

Aquesta es la de avui, ja vos aniré contat novetats. De moment creueu els dits perquè cap altre maleït virus oportunista s’enredi en el meu camí.

5 comentarios:

josetxo 23/3/10, 10:35  

Hola Antonia. Ni puedo extenderme ni puedo callar. En un entorno muy próximo he vivido algo parecido. Felizmente pasó y solo queda el recuerdo de una lucha tenaz que acabó en victoria. Desde Ibiza solo puedo ayudarte leyendo y siguiendo tu pulso y tu entereza. ¡Ánimo y ánimo!
Un abrazo fuerte. Josetxo

Antonia 23/3/10, 11:31  

Otro abrazo también muy fuerte para ti. Mejoro deprisa y a pesar de estar un poco lenta y torpe creo que pronto podré volver a escribir y contar cuentos en nuestro sitio con mar. Gracias por tu apoyo y tu cariño. Antonia

Pau 23/3/10, 20:25  

Paraliticada i torpe, jo t'estim igual. Coratge i cap endavant!!!!

Anónimo 24/3/10, 18:11  

Tu torpe eres más rápida que yo. Ánimo a por el que es...Gloria

Gloria 28/3/10, 22:08  

Como lo llevas? espero que esta primera semana se haya pasado más o menos bién y el cansancio anunciao de la segunda no sea para tanto. Aqui nos acordamos mucho de ti. Ánimo , la primavera ya está aqui. Un abrazo !!

Publicar un comentario

Escribe tu comentario