Va Antònia que tu pots.

Estimada tia Antònia,

Escric aquestes quatre línies per desfogar-me.

Davant tots els dubtes de si et tornaria a veure desperta m'he sentit obligat a escriure en aquest blog que mos has creat. Vull que el puguis tornar a veure, i que lo que vegis sigui la força amb que t'estimam. Sé que ho faras perquè ho diuen l'àvia i es meu germà.

He de reconéixer que estic plorant, i plorant vull dir-te que me sent orgullós de tenir una tia tant forta com ets tu, i que t'estim moltísim i que confi en que superaràs tota aquesta porqueria de càncer i d'infeccions.


Una besada més que forta,

Lluís.